De vegades creo seccions noves que permeten que el blog continuï viu amb certa frescor, i és quelcom que mentre tingui idees vull que continuï passant, però en d'altres ocasions jo mateix oblido que aquestes noves seccions existeixen i no tornen a tenir entregues noves fins que un dia, pel motiu que sigui, les recordo.
És el que ha passat amb aquesta, que vaig pensar per poder parlar d'aquells sistemes de videojocs que s'estaven dissenyant, però que finalment no van veure la llum. Així que quatre anys després de la primera i fins ara última entrega de la secció, dedicada llavors a la WoWoW de Taito, arriba una nova entrega d'aquesta apassionant sèrie.
Aquest cop la protagonista és la Ultravision Video Arcade System o VAS, una trencadora màquina que es va presentar a la famosa fira de mostres estatunidenca anomenada Consumer Electronics Show, en la seva edició de 1983.
La idea era combinar en un sol aparell tres productes que llavors estaven molt de moda i eren molt demandats -com ara, tot s'ha de dir, però d'una altra manera-, que eren un televisor, una consola de videojocs i un ordinador.
Tot plegat hauria permès alliberar espai a la casa, malgrat que ja sabem que en aquell país fins i tot les famílies més humils tenen cases d'almenys dues plantes, però això sí, amb una pantalla de 10 polzades, que era petita fins i tot per als estàndards televisiu de l'època.
La idea era tenir un televisor en color, una consola que es controlava amb dos joysticks de 16 direccions i un ordinador amb 64K de RAM, que a més s'alimentava amb corrent AC i també DC, cosa que permetia connectar la màquina a l'encenedor del cotxe, de manera que esdevenia un sistema en certa manera portàtil, que no vol pas dir "lleuger" ni "còmode de fer servir".
Com es pot veure a la dreta de la imatge, hi havia un mòdul que era un teclat que s'acoblava a la unitat principal per fer-la servir d'ordinador, i pel que fa als videojocs en la modalitat consola, sembla que n'hauria tingut de propis i també hauria rebut un altre mòdul per poder-hi introduir cartutxos de l'Atari 2600 i la Colecovision, una idea que llavors devia ser al·lucinant. Això sí: el preu de venda al públic previst era de només 999 dòlars. Car, dieu? I ara! Què volem? Era un tot en un!
Ara bé, per què aquesta meravella tecnològica de la petita empresa Ultravision, de Miami, que fins llavors creava jocs per a l'Atari 2600, no va veure la llum? Havia de sortir l'estiu de 1983, i aquell any potser us sona com el del famós crash de la indústria dels videojocs als Estats Units, que va col·lapsar; però no, en aquest cas no va ser per això, sinó perquè, pel que sembla, la companyia no tenia prou recursos per fabricar la màquina, de la qual només se n'havien mostrar fotos com les que he posat, però mai un prototip.
Per cert, va ser amb aquesta publicitat que la companyia, com he dit desenvolupadora de videojocs per a l'Atari 2600, va presentar no només els jocs Condor Attack i Karate, sinó també la futura consola que mai no va sortir a la venda, com qui no vol la cosa, a la cantonada inferior dreta de la pàgina.
Curiosament, aquests jocs, segons el flyer, havien de funcionar també en una Atari 2600 i en la versió Telegames de Sears de la mateixa consola.
Per acabar, tenim aquesta dotzena de títols que estava previst que acompanyarien la consola en el seu primer any, tot i que en realitat són dibuixos, no pas captures de pantalla.
No sabem si hauria funcionat bé, d'aquella manera o se l'hauria fotut, però com a mínim la idea de sistema multimèdia era avançada al seu temps, i sobretot en aquella època no es podia dir que fos una mala idea. Queda, però, com a curiositat no materialitzada de la història dels videojocs.
Fonts: PC Mag, Video Game Console Library, Wikipedia
És el que ha passat amb aquesta, que vaig pensar per poder parlar d'aquells sistemes de videojocs que s'estaven dissenyant, però que finalment no van veure la llum. Així que quatre anys després de la primera i fins ara última entrega de la secció, dedicada llavors a la WoWoW de Taito, arriba una nova entrega d'aquesta apassionant sèrie.
Aquest cop la protagonista és la Ultravision Video Arcade System o VAS, una trencadora màquina que es va presentar a la famosa fira de mostres estatunidenca anomenada Consumer Electronics Show, en la seva edició de 1983.
La idea era combinar en un sol aparell tres productes que llavors estaven molt de moda i eren molt demandats -com ara, tot s'ha de dir, però d'una altra manera-, que eren un televisor, una consola de videojocs i un ordinador.
Tot plegat hauria permès alliberar espai a la casa, malgrat que ja sabem que en aquell país fins i tot les famílies més humils tenen cases d'almenys dues plantes, però això sí, amb una pantalla de 10 polzades, que era petita fins i tot per als estàndards televisiu de l'època.
La idea era tenir un televisor en color, una consola que es controlava amb dos joysticks de 16 direccions i un ordinador amb 64K de RAM, que a més s'alimentava amb corrent AC i també DC, cosa que permetia connectar la màquina a l'encenedor del cotxe, de manera que esdevenia un sistema en certa manera portàtil, que no vol pas dir "lleuger" ni "còmode de fer servir".
Com es pot veure a la dreta de la imatge, hi havia un mòdul que era un teclat que s'acoblava a la unitat principal per fer-la servir d'ordinador, i pel que fa als videojocs en la modalitat consola, sembla que n'hauria tingut de propis i també hauria rebut un altre mòdul per poder-hi introduir cartutxos de l'Atari 2600 i la Colecovision, una idea que llavors devia ser al·lucinant. Això sí: el preu de venda al públic previst era de només 999 dòlars. Car, dieu? I ara! Què volem? Era un tot en un!
Ara bé, per què aquesta meravella tecnològica de la petita empresa Ultravision, de Miami, que fins llavors creava jocs per a l'Atari 2600, no va veure la llum? Havia de sortir l'estiu de 1983, i aquell any potser us sona com el del famós crash de la indústria dels videojocs als Estats Units, que va col·lapsar; però no, en aquest cas no va ser per això, sinó perquè, pel que sembla, la companyia no tenia prou recursos per fabricar la màquina, de la qual només se n'havien mostrar fotos com les que he posat, però mai un prototip.
Per cert, va ser amb aquesta publicitat que la companyia, com he dit desenvolupadora de videojocs per a l'Atari 2600, va presentar no només els jocs Condor Attack i Karate, sinó també la futura consola que mai no va sortir a la venda, com qui no vol la cosa, a la cantonada inferior dreta de la pàgina.
Curiosament, aquests jocs, segons el flyer, havien de funcionar també en una Atari 2600 i en la versió Telegames de Sears de la mateixa consola.
Per acabar, tenim aquesta dotzena de títols que estava previst que acompanyarien la consola en el seu primer any, tot i que en realitat són dibuixos, no pas captures de pantalla.
No sabem si hauria funcionat bé, d'aquella manera o se l'hauria fotut, però com a mínim la idea de sistema multimèdia era avançada al seu temps, i sobretot en aquella època no es podia dir que fos una mala idea. Queda, però, com a curiositat no materialitzada de la història dels videojocs.
Fonts: PC Mag, Video Game Console Library, Wikipedia
