Què estàs buscant?

dilluns, 27 de desembre de 2010

Petits clàssics: Chase H.Q.

Quan recordo els temps en què només tenia l'MSX i la Gameboy era objecte del meu desig, em ve al cap com al·lucinava amb el Tetris quan veia que hi jugava un amic que sí que tenia la portàtil de Nintendo, i també com el veia jugar al que ell anomenava (i ho escric fonèticament) "chase hache cu". Sempre me'n recordaré. I això de "petit clàssic"... potser és un nom que li queda massa petit, com veurem de seguida.


El Chase H.Q. (Chase Headquarters) era un arcade de velocitat de la japonesa Taito, que el va llançar per a recreatives el 1988. Bàsicament es tractava de ficar-nos dins la pell de dos agents de policia nord-americans i perseguir delinqüents en el que seria una variant del videojoc de cotxes clàssic.


Recorda molt l'Out Run, per l'scroll i pels cotxassos de luxe, però no l'és pas. Va tenir molt d'èxit, i se'n van fer unes quantes versions domèstiques entre el mateix 1988 i 1992, tot i que dels primers ports se'n va encarregar Ocean. Eren els dels microordinadors com el Commodore 64, l'Amiga i l'Atari ST, que van sortir-ne força malparats, i els de l'Spectrum i l'Amstrad, que van ser rebuts d'una manera completament diferent i que es consideren les millors d'aquelles versions

 
Aquesta és la versió del C64, per posar-ne un exemple. Ja es veu que la sensació de velocitat de l'original es perd completament, i el so és de jutjat de guàrdia, i encara sorprèn més que això passés en una plataforma que destacava precisament per la seva capacitat sonora. Vegem com era el de l'Spectrum:


L'apartat sonor no millora gaire, i gràficament... bé, la màquina era molt limitada, però la sensació de velocitat és força millor que en el cas del C64. Aquest el tinc a l'MSX, que com he dit més d'un cop tenia al seu catàleg no oficial moltes conversions de jocs de l'Spectrum sense aportar les millores que s'esperaven d'una màquina molt superior, però bé, jo no hi jugava. No posaré vídeos de totes les versions, però certament la de l'Amstrad CPC té també bona pinta, encara que torna a estar mancat de música. 

Les versions per a videoconsoles, que també es coneixen com a "Taito Chase H.Q.", van ser obra de la pròpia Taito, que va portar el joc a la NES, la Gameboy, la Master System, la Game Gear i la Turbografx-16, tot i que també va sortir per a la Mega Drive amb el nom de Super H.Q. en la versió japonesa i Chase H.Q. II en l'americana. 


Ja veiem que el de la NES no era cap meravella, tot i que no es considera dolent. El de la Gameboy està més o menys al mateix nivell, en aparença, però si mirem les notes mitjanes es podria dir que és la millor versió domèstica d'aquest clàssic:


Probablement m'impressionava més com sonava el nom del joc (almenys en boca del meu amic) que no pas el que hi veia en realitat. Molt millor em sembla el de la Master System, en tots els sentits, i crec que ningú no en discreparà:


Amb el de la Turbografx arribava la música, i els gràfics eren millors, però en canvi se li retreu una pobra detecció de cops. Sembla que no hi havia manera de trobar la conversió perfecta, o si més no gairebé perfecta. Tampoc no ho era la de l'X68000, un altre microordinador de l'època per al qual va ser la mateixa Taito qui va convertir el joc:


La música, molt millor. Els gràfics, molt colorits, però estranys, i la velocitat endimoniada. Acabem amb aquell primer joc amb una altra conversió que particularment em sap greu que no fos bona, la de la Mega Drive, que com he dit abans es deia Chase H.Q. II tot i ser el mateix joc amb poques diferències:


Ara hem de fer un petit salt enrere per parlar de l'Special Criminal Investigation, de 1989, que era la seqüela arcade del títol que obria la saga. Els protagonistes de la primera entrega tornaven, aquest cop amb un cotxe diferent i amb la principal diferència que ara podien disparar als cotxes dels delinqüents:


Naturalment, i malgrat que no va ser tan ben rebut com el primer, també se'n van fer versions domèstiques. Altra vegada serien Ocean i Taito les que es repartirien la feina a l'hora de fer els ports. Per part d'Ocean arribarien el 1990 els de l'Atari ST, l'Amiga, el Commodore 64 i l'Spectrum, a més del PC. 


Sembla que aquest cop la versió guanyadora és la del C64, que aquí sí que fa ús del seu gran so. No se sent el motor, però si és en favor d'una música enganxadissa com aquesta ja està bé. Vegem-lo també en Master System:


Podríem posar el vídeo amb els ulls tancats i reconèixer de seguida quina plataforma és, oi que sí? El primer Chase H.Q. i aquest serien rellançats junts en un disc per a la Saturn, tal i com eren en la seva versió arcade, el 1996. A més, la versió de la Turbografx, tot i que no és la millor ni de bon tros, seria la que es pujaria a la Consola Virtual de la Wii el 2008. 

La tercera part oficial de la franquícia sortia el 1992 i es deia Criminal Termination: Super Chase. S'ha de reconèixer que Taito, en comptes d'aprofitar l'èxit de la primera entrega per anar llançant seqüeles amb canvis mínims, a cada títol s'arriscava amb canvis importants. En aquest cas es tractava de la vista, que canviava a primera persona, i donava lloc a un esbojarrat joc de persecucions policials frenètiques.


Les conversions domèstiques d'aquesta tercera part de la trilogia es limitarien a una, la de la Super Nintendo, que no és ben bé un port de la recreativa. M'explico: es deia Super Chase H.Q. i barrejava elements de l'Special Criminal Investigation i sobretot del Criminal Termination: Super Chase:


Acollida tirant a freda per a aquesta versió única, que sortia el 1993 i que veuria com l'any següent sortia un cartutx amb el mateix nom però per a la Gameboy i només als Estats Units:


No sembla gaire diferent del primer que va aparèixer per a la portàtil de Nintendo, però la crítica el considera molt pitjor. Una mica més ben parat en va sortir l'any 2000 el Chase H.Q. Secret Police de la successora de la Gameboy, la Gameboy Color:


Per tant, és una franquícia que no ha acabat mai de marxar, ans al contrari. El seu èxit es pot mesurar en part perquè el 1989 se n'havia fet un spin-off, el Crime City, només per a recreatives, on controlàvem els protagonistes en un beat'em up que alhora era shoot'em up:


El 1997 sortia per a la Playstation un joc que es deia Ray Tracers, i que també havia desenvolupat Taito. No era un Chase H.Q. oficialment parlant, però mireu-lo vosaltres mateixos:


D'acord, no n'era un, però s'hi assemblava molt i no crec que se n'amaguessin. No va tenir, però, gaire bona acollida. El que sí que és una seqüela dels nostres dies és el Chase H.Q. 2, de 2006, i com que només va sortir en recreatives el vídeo de mostra és precisament gravat en un d'aquests centres:


No en conec la reacció de crítica i públic, però es tracta de la primera continuació oficial després de 14 anys, i que estigui numerada com la segona suggereix que la idea era modernitzar el primer de tots, aquell que va triomfar i que va originar unes seqüeles i unes conversions que no sempre van ser a l'alçada del que s'esperava.




2 comentaris:

  1. Bones!

    Estic descobrint el teu blog i enhorabona, és magnífic i a més de parlar de jocs clàssics (que m'encanten), ho fas en català, que té molt de mèrit!

    Aquesta entrada del "Chase hache cu" (jo també li deia així) és boníssima! Jo el tenia en una d'aquelles versions "genials" que has comentat (la de commodore 64) i no li guardava un mal record tot i només tenir dues tonalitats de colors, verds i negres (ara veient el vídeo m'ha caigut el mite...que dolent que era en conjunt, jaja!).

    Més endavant i amb emuladors un va descobrint versions com la de master, turbografx i l'arcade (al mame) i te n'adones del tros de joc que era el Chase (per mi, una evolució de l'Out Run amb temàtica de Corrupción en Miami)

    Completíssima entrada!

    Salutacions!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari! És el que més il·lusió em fa, veure que la gent llegeix i comenta. M'ajuda a tirar endavant tot i que gairebé 4 anys després em costi trobar temes! :)

      Suprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...