Videojocs animats: The Power Team

Hem vist altres cops adaptacions de videojocs a dibuixos animats, i també d'aquest estil propi dels 80 i els 90 que consistia en segments dins d'un programa d'imatge real sobre videojocs. És el cas, per exemple, del famós contenidor Saturday Supercade, on es van poder veure les sèries animades de Donkey Kong, Q*bert o Kangaroo.

Doncs bé, va existir un altre contenidor d'aquesta mena, anomenat Video Power, i com que també contenia segments de dibuixos animats basats en videojocs, és hora de parlar-ne.

El programa va començar el 1990 i va tenir una segona temporada en què va patir una reinvenció notable en concurs televisiu que va deixar fora els dibuixos animats de què parlo avui, que van formar part només de la primera temporada, amb 26 episodis entre 1990 i 1991.

Video Power consistia en parts d'imatge real en què un personatge anomenat Johnny Arcade parlava de videojocs d'actualitat, els mostrava i els analitzava, i una altra de ficció animada en què apareixia ell mateix, que jugava a diversos videojocs publicats per Acclaim (més endavant la sèrie es tornaria a emetre com a Acclaim Masters) els protagonistes dels quals sortien de la pantalla. Aquí teniu el primer episodi, encara que sigui només per veure'n la cançó d'entrada:

Els personatges que protagonitzen The Power Team, que és com es diu la sèrie, per cert, són el mític Kwirk del joc del mateix nom (precisament en aquella entrada vaig parlar de l'existència d'aquests dibuixos, però molt breument), en Max Force del NARC, en Kuros del Wizards and Warriors, en Tyrone de l'Arch Rivals i en Bigfoot del videojoc també del mateix nom i que en aquest cas és un monster truck. No seria un repartiment d'all-stars, no ens enganyem, però precisament per això té encant.

Argumentalment parlant, The Power Team posa els protagonistes en les típiques missions d'un episodi, que tenen a veure amb aixafar els plans de diversos enemics de jocs representats d'Acclaim, com en Malkil del Wizards and Warriors o en Rowdy Roddy Radish del Kwirk, però sobretot del malvat Mr. Big, del NARC, que igual que ells han anat a parar al món real (de dibuixos, sí, per evitar confusions, però escenaris de la societat humana contemporània) i volen desfermar-hi el caos, cosa que el grup d'herois evita cada vegada.

Com a curiositat, els personatges van ser redissenyats d'una manera més o menys evident per qüestions diverses. Per exemple, en Kuros, que a la portada del joc de la NES era com veiem a la imatge, va veure el seu aspecte canviat per un de molt semblant al de certa figura d'acció de Mattel, sens dubte per mirar de capitalitzar-ne la popularitat.

Al jugador de bàsquet Tyrone, per la seva banda, li van créixer cabells, mentre que al videojoc anava rapat, segurament perquè s'assemblava massa a en Michael Jordan. En Max Force, finalment, va perdre les metralladores i a canvi li van donar un cinturó multiusos, s'entén que per suavitzar el to de les seves aventures pensant en la joventut de l'audiència objectiva, que després podia comprar lliurement els videojocs fossin violents o no, però bé, són les clàssiques contradiccions del mercat. 

Va quedar en 26 episodis, doncs, aquella sèrie explicada en fragments de poc més d'un quart d'hora dins d'un contenidor dedicat als videojocs, una fórmula habitual a la televisió estatunidenca de l'època, i amb uns dibuixos animats de qualitat discutible, però que vistos ara són d'allò més entranyables.

 

Petits clàssics: Kwirk

L'entrada d'avui de la secció Petits Clàssics està dedicada a un videojoc que no admet dubtes sobre la seva mida: és petit, força desconegut i si us sona segurament és perquè l'havíeu vist en catàlegs de revistes especialitzades o el teníeu però no era conegut pel vostre entorn ni el consideràveu un dels títols més destacats de la vostra col·lecció.

El va llançar Acclaim a Occident el 1990 per a la Gameboy i es diu Kwirk, el nom del seu protagonista, un tomàquet amb extremitats i una estètica punk dels 80-90 que abans havia de tenir qualsevol personatge que es considerés a si mateix "guai".

En Kwirk i la seva xicota s'endinsen en els laberints subterranis de la ciutat per tal de pintar-la de vermell, però la tomaqueta desapareix i haurem de trobar-la tot resolent els trencaclosques logístics (obstacles, parets, forats...) que suposa cadascuna de les pantalles que ens trobarem, amb l'ajuda ocasional dels amics d'en Kwirk.

Ja fa l'efecte que és un joc entretingut, addictiu i divertit, però a més té 3 modalitats de joc, entre les quals una que enfronta dos jugadors humans i que permet establir condicions per a assolir la victòria. El joc va agradar força a la crítica gràcies al disseny dels seus trencaclosques i a una dificultat ben ajustada.

Curiosament, aquest videojoc havia sortit el 1989 al Japó gràcies a Atlus amb el nom de Puzzle Boy, amb què també es van conèixer les conversions exclusivament japoneses per al Famicom Disk System el 1990 (que es deia Puzzle Boys) i per a la PC Engine el 1991:

En tots dos casos veiem que en Kwirk ja no hi és, se l'havia inventat Acclaim en dur-lo als Estats Units, pensant que agradaria més que el protagonista original, una patata amb gorra (a la versió de la Gameboy no en portava) que es deia Spud, que és la paraula anglesa informal per a anomenar les patates.

A banda de curiós, això també és important perquè el 1991, any en què Acclaim havia perdut la llicència de la saga, segons la Wikipedia, l'Spud va aparèixer en un altre videojoc que aquest cop va arribar als Estats Units traduït però sense redissenys del protagonista.

És l'Spud's Adventure (Totsugeki! Valetions al Japó), que canviava el gènere dels trencaclosques pel de l'RPG d'acció. Aquí el protagonista s'ofereix voluntari per a la missió de rescatar la filla del rei Tomàquet, que ha estat segrestada pel diable. 

Finalment, la saga acabaria el mateix 1991 al Japó i el 1992 a Occident amb l'Amazing Tater (Puzzle Boy II al Japó), una seqüela pròpiament dita del Kwirk on es tornava al gènere original i que, aparentment, presenta pocs canvis respecte la primera entrega. Tot i així, o potser per això, va tenir molt bona acollida.

Acabem amb aquesta curiositat, que és l'aparició d'en Kwirk als dibuixos animats The Power Team, protagonitzats per personatges d'Acclaim (entre els quals un personatge de l'Arch Rivals) i inserits al programa sobre videojocs Video Power, que es va emetre als Estats Units entre 1990 i 1992.