Com segurament ja sabeu, i si no llegiu el meu article de fa tot just una setmana, em vaig inscriure al primer CANpionat Mario Kart organitzat per Caja Navarra. Avui era el dia, finalment, després d'haver-hi anat per res la setmana passada, que havia de córrer els cinc circuits i superar els temps marcats en tres d'ells per tal d'accedir a la fase següent. Els requisits eren dur el Mario amb el Kart Estàndard M o la Moto Estàndard M (obligatòria en els dos darrers circuits), i les pistes eren les següents:
Pradera Mu-mu, que no he superat per molt poquet. No he fet res malament, però el temps que demanaven era massa ajustat per a mi, m'han faltat dos segons.
Barranco Champiñón, que és la que em sortia millor entrenant a casa. He tingut una caiguda imbècil que no tinc mai al final de tot i no he fet el temps que demanaven per 3 segons.
Playa Peach, circuit heretat del Mario Kart Double Dash de la Gamecube. Aquest sí que l'he fet bé, l'he superat amb un parell de segons de marge.
Playa Shy Guy, original del Mario Kart Super Circuit de la Gameboy Advance. He comès tots els errors que no cometo quan hi jugo a casa: he topat contra els crancs, he trepitjat l'aigua amb la moto (sí, aquí era obligatori dur la moto, cosa que no sabia) i m'ha explotat una bomba al costat. Evidentment, no he passat.
I finalment la Mina de Wario, un circuit que molta gent considera com dels més difícils. No hi estic d'acord. Aquest l'he superat tot i els errors que tampoc no faig habitualment, perquè al contrari que a la primera pista tenia un requisit de temps molt baix.
En resum, que he fet bé només 2 dels 5 circuits. No passo a la ronda següent. Els nervis d'estar participant en un concurs m'han jugat una mala passada, com també no conèixer dreceres que d'altres participants sí que coneixien, o el fet de no saber (encara ho he de mirar a les instruccions) com es fan servir les icones (els importantíssims turbos que sempre tens a la modalitat contrarellotge, que és on competia) en modalitat manual... Tot plegat un desastre, una actuació poc pròpia de mi i la lliçó que he d'entrenar molt més de cara a qualsevol competició, sigui amb premi o no, en què vulgui participar. L'única manera serà jugar molt i molt al Mario Kart, però si s'ha de fer aquest sacrifici es farà.
Ara la part positiva de la desfeta: mentre jugava he sentit que al concurs hi estan participant autèntics professionals del Mario Kart, fins i tot el campió del món (sí, es veu que hi ha competicions internacionals d'aquest joc). Això vol dir que encara que hagués fet bé un més dels circuits i hagués passat a la següent ronda, és gairebé impossible arribar a la final, i com que només es guanyen diners a la primera ronda (5 euros per circuit superat) i la final (18.000 euros el campió i 1.000 els altres 7 finalistes), les fases del mig, encara que n'hagués superat alguna, no m'haurien servit de res. O sigui que me'n vaig a casa amb 10 euros, tu. Que, per cert, es veu que m'han d'ingressar entre divendres i dilluns, si és que encara queda pressupost, perquè es veu que era limitat.
Pradera Mu-mu, que no he superat per molt poquet. No he fet res malament, però el temps que demanaven era massa ajustat per a mi, m'han faltat dos segons.
Barranco Champiñón, que és la que em sortia millor entrenant a casa. He tingut una caiguda imbècil que no tinc mai al final de tot i no he fet el temps que demanaven per 3 segons.
Playa Peach, circuit heretat del Mario Kart Double Dash de la Gamecube. Aquest sí que l'he fet bé, l'he superat amb un parell de segons de marge.
Playa Shy Guy, original del Mario Kart Super Circuit de la Gameboy Advance. He comès tots els errors que no cometo quan hi jugo a casa: he topat contra els crancs, he trepitjat l'aigua amb la moto (sí, aquí era obligatori dur la moto, cosa que no sabia) i m'ha explotat una bomba al costat. Evidentment, no he passat.
I finalment la Mina de Wario, un circuit que molta gent considera com dels més difícils. No hi estic d'acord. Aquest l'he superat tot i els errors que tampoc no faig habitualment, perquè al contrari que a la primera pista tenia un requisit de temps molt baix.En resum, que he fet bé només 2 dels 5 circuits. No passo a la ronda següent. Els nervis d'estar participant en un concurs m'han jugat una mala passada, com també no conèixer dreceres que d'altres participants sí que coneixien, o el fet de no saber (encara ho he de mirar a les instruccions) com es fan servir les icones (els importantíssims turbos que sempre tens a la modalitat contrarellotge, que és on competia) en modalitat manual... Tot plegat un desastre, una actuació poc pròpia de mi i la lliçó que he d'entrenar molt més de cara a qualsevol competició, sigui amb premi o no, en què vulgui participar. L'única manera serà jugar molt i molt al Mario Kart, però si s'ha de fer aquest sacrifici es farà.
Ara la part positiva de la desfeta: mentre jugava he sentit que al concurs hi estan participant autèntics professionals del Mario Kart, fins i tot el campió del món (sí, es veu que hi ha competicions internacionals d'aquest joc). Això vol dir que encara que hagués fet bé un més dels circuits i hagués passat a la següent ronda, és gairebé impossible arribar a la final, i com que només es guanyen diners a la primera ronda (5 euros per circuit superat) i la final (18.000 euros el campió i 1.000 els altres 7 finalistes), les fases del mig, encara que n'hagués superat alguna, no m'haurien servit de res. O sigui que me'n vaig a casa amb 10 euros, tu. Que, per cert, es veu que m'han d'ingressar entre divendres i dilluns, si és que encara queda pressupost, perquè es veu que era limitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada