Còmics i videojocs: Utena

Us heu preguntat mai si hi havia videojocs d'Utena? Segur que sí. Sobretot és coneguda a casa nostra perquè se'n va emetre la sèrie animada, de 39 episodis, però venia d'un manga shôjo de l'autora Chiho Saitô, publicat originalment a la revista Ciao entre 1996 i 1997, amb un total de 5 volums, que l'editorial Norma va publicar fa uns quants anys en castellà.

Utena, que en realitat es deia Shôjo Kakumei Utena, es va emetre al Canal 33 poc abans que aquesta mena de programació juvenil fos assumida pel ja difunt K3, dins el programa 3XL.net, que ara és un canal en si mateix i es diu senzillament 3XL. Quin embolic, oi? Bé, per a embolic l'argument de la sèrie: l'Utena Tenjô, la noia dels cabells de color rosa, ingressa en una escola privada molt selecta vestida de noi, i és que li va el rotllo masculí a l'hora de vestir-se i actuar (algú ha dit "Lady Oscar"?). 

En aquesta acadèmia, anomenada Ôtori, fa amista tamb l'Anthy Himemiya, la noia de trets indis, que representa que és la Núvia de la Rosa, el "trofeu" que guanya el vencedor dels continus duels d'espasa que tenen lloc a la sèrie. L'Utena, per tal de protegir-la, hi participarà i es veurà ficada en l'estranya trama que forma aquesta història, gens convencional però bastant interessant. Hi veurem una bona colla de secundaris sucosos i relacions sentimentals també poc convencionals. Ah, que aquest és el bloc de videojocs... Bé, volia contextualitzar i potser m'he excedit una mica, però és que de videojocs només n'hi ha un:

És evident que no és del gènere de les plataformes, oi? No, és el que es coneix com a novel·la visual, i també pertany al gènere dels simuladors de cites, però ambientat en el món de la sèrie, naturalment. Va sortir el 1998 per a la Saturn, només al Japó, i amb el títol de Shôjo Kakumei Utena: Itsuka Kakumeisareru Monogatari​. 

El seu protagonista és un personatge creat expressament per a l'ocasió, però hi surt tot el repartiment de la sèrie, amb els actors i actrius de doblatge originals, que està molt bé. Com a curiositat, i si heu mirat el vídeo ho heu pogut notar, n'hi ha un que "canta" el logo de Sega, una picada d'ullet divertida per als més nostàlgics. Un videojoc, doncs, que pel seu gènere és normal que no sortís del Japó, però que sabent japonès i si som molt fans de la sèrie segurament val la pena provar.