Còmics i videojocs: Gegege no Kitarô

Gegege no Kitarô, o simplement Kitaro tal com s'anomena a l'edició en castellà d'Astiberri, és un manga clàssic d'en Shigeru Mizuki, un autor que només recentment ha començat a rebre l'atenció d'algunes editorials com Glénat, que li va publicar Hitler, i la basca Astiberri, que n'ha tret algunes coses més. Kitaro és la seva obra més coneguda, i és un referent del manga de yôkai (esperits japonesos).

El manga original es va publicar en nou volums entre 1959 i 1969, i ha tingut unes quantes sèries animades al llarg de les dècades, a més d'una pel·lícula d'imatge real el 2007. Tots els japonesos saben qui és en Kitarô, al cap i a la fi és una icona del gènere, i per tant no és estrany que se'n fessin uns quants videojocs.

El primer té data de 1986 i es diu Gegege no Kitarô: yôkai dai makyô. Aquest va arribar a Occident, però només fins als Estats Units, on va ser rebatejat com a Ninja Kid i va patir importants canvis per tal d'adaptar-se a un mercat que no coneixia el manga ni l'anime del personatge, com podem veure al següent vídeo:

Per tant, això de "va arribar a Occident" ho hauríem d'agafar amb pinces. La Famicom encara rebria un altre títol de la saga, el 1987, que aquest cop es quedaria al Japó, amb el nom de Gegege no Kitarô 2: yôkai gundan no chôsen:

Llàstima que el vídeo sigui amb comentaris de qui el va gravar, però malauradament no n'hi havia cap altre de disponible. El 1993 apareixeria el primer títol per a la Super Nintendo, que es deia Gegege no Kitarô: Fukkatsu! Tenma Daiô, amb un salt gràfic i sonor considerable respecte a les anteriors entregues.

L'any 1996 seria força prolífic per a la saga en el seu pas pels videojocs. Per una banda sortia el segon i últim títol per a la SNES, que es deia Gegege no Kitarô: yôkai donjara, i que requeria l'accessori Sufami Turbo, del que parlaré aviat.

El títol era, com es pot veure per la imatge (una captura, perquè de vídeo no n'hi ha cap), d'un gènere totalment diferent, el dels jocs de cartes. Aquell seria l'any també de l'estrena en dues consoles més. Una d'elles va ser la Saturn, amb el Gegege no Kitarô: Gentôkaikitan:

"No es veu res del joc", segurament direu. És cert, perquè és l'únic vídeo que hi ha i, pel que llegeixo, es tracta d'una mena de còmic digital, on no s'ha de fer res. No és estrany que aquest tampoc no sortís a Occident, doncs. Canviant totalment de gènere tenim el de la Gameboy, l'altra consola on s'estrenava la saga aquell 1996:

Era el Gegege no Kitarô: yôkai sôzôshu arawaru!, que no cal ser gaire llest per veure que s'assembla molt als Pokémon, que precisament naixien aquell mateix any. Ara passem al 1997, que va ser quan la franquícia va fer la seva primera aparició a la Playstation amb el Gegege no Kitarô: noroi no nikuto katachi tachi:

Un altre estrany joc d'aventura d'aquests que agraden tant als japonesos i que consisteixen a mirar i mirar fins que de tant en tant hem de prendre alguna decisió. El 2003 seria l'any amb més aparicions, un total de quatre, començant pel Gegege no Kitarô: yôkai hana asobi, que és estrany com ell sol i que no he aconseguit deduir com funciona:

Repetiria també aquell any a la Playstation, amb el Gegege no Kitarô: gyakushû! Yôma daikessen, que tornava a les plataformes i que té força bona pinta:

Aquell any s'estrenaria, a banda dels ordinadors, a la Gameboy Advance i a la Playstation 2. Vegem primer el Gegege no Kitarô: kiki ippatsu! Yôkai rettô (aneu al minut 1:15, que el que hi ha abans és d'un joc de Gundam):

I ara sí, veurem el de la Playstation 2, l'únic que va sortir per a aquesta consola, amb el nom de Gegege no Kitarô: ibun yôkaitan:

Sincerament, a mi m'agrada més el de la PSX, pel que he vist als vídeos, però en fi, ja hem vist que els agradava experimentar amb els gèneres, a molts dels que duien l'univers Gegege no Kitarô a les consoles. Ens en queden dos per repassar, i tots dos per a consoles de Nintendo. En primer lloc tenim el de 2007, que va ser per a la Wii i que es diu Gegege no Kitarô: yôkai daiundôkai:

Un altre experiment de gèneres, aquest cop amb els "esports" com a tema principal. Acabarem amb el de la Nintendo DS, de 2008, que es diu Gegege no Kitarô: yôkai daigekisen. 

Ens haurem de conformar amb aquesta imatge, perquè no n'hi ha cap vídeo, tot i que és el més modern. Coses que passen. El cas és que podem veure que pertany al gènere de les plataformes, però ni aquest ni cap altre dels títols de la saga van sortir del Japó oficialment, llevat d'aquella adaptació que comentàvem al principi.