Avui, més que d'un petit clàssic parlaré d'una petita saga, que és la dels Ready 2 Rumble Boxing, uns videojocs de boxa humorística que van néixer a la Dreamcast i que van passar, en aquella època, també per altres consoles tant de Nintendo com de Sony.
Com deia, es va estrenar a la Dreamcast, però durant les següents setmanes va sortir també per a Playstation, Nintendo 64 i la Gameboy Color. Comparat amb el mític Punch-Out!! de Nintendo perquè també era un joc de boxa arcade d'allò més divertit i amb tocs humorístics, el Ready 2 Rumble Boxing era el primer d'aquest tipus en oferir gràfics en 3D, i la seva característica jugable més coneguda és l'aparició, segons el que fem, de les lletres de la paraula "Rumble", que un cop formada fa que ens augmenti la força i puguem deixar KO el rival d'un reguitzell de cops gairebé imparables.
Podem veure al vídeo que es tracta d'un joc totalment allunyat de la simulació. Aquí es tracta de divertir-se i per això destaca l'humor. Els personatges jugables no són pas pocs, però n'anirem destapant més a mida que ens anem passant el joc una vegada rere l'altra. Vegem-ne la versió per a la Gameboy Color, encara que sigui perquè el seu aspecte era necessàriament diferent:
Pobret, oi? Doncs no va acabar de tenir males crítiques, ja que segons GameRankings la seva mitjana és de 64,33%. Per cert, aquest títol duia vibració incorporada al cartutx, un dels poquíssims jocs de la Gameboy Color que en tenien. El de la Dreamcast, amb un 84,30%, és el més ben valorat, al capdavant de totes les versions dels tres títols que formen la saga.
El Ready 2 Rumble Boxing: Round 2 (excel·lent nom per a una seqüela d'aquell joc) va sortir el 2000 també per a Dreamcast, Nintendo 64 i Playstation, amb la incorporació de la Playstation 2 (segons la Wikipedia, només als EUA i al Japó, país on per cert aquesta és l'única versió del joc que va aparèixer) i la substitució de la Gameboy Color per la Gameboy Advance. Com hem vist al vídeo, hi havia molts més personatges, entre els quals famosos com el mateix Michael Jackson, però també en Shaquille O'Neal, en Bill Clinton (com a Mr. President) i la Hillary Clinton (First Lady), els dos últims coneguts també per aparèixer en alguns NBA Jam.
Igual que he fet abans, poso un vídeo de la versió més diferent, la de la Gameboy Advance en aquest cas, que per cert va rebre una acollida pitjor que la de la versió del primer joc per a la Gameboy Color: un mediocre 54,03% de mitjana a GameRankings. Aquest cop la versió de la Playstation 2 és, segons el mateix portal, la guanyadora amb un 77,88%, i si queda per sota de la versió DC del primer títol significa que, en general, aquesta segona part es va rebre amb una mica més de fredor que la inaugural. Per què?
Doncs bàsicament perquè millorava poques coses (quantitat de personatges, el sistema "Rumble" passava a tenir tres nivells...), i patia la manca d'efecte sorpresa que pateixen totes les seqüeles, però continuava tractant-se d'un bon joc. No passaria el mateix amb la tercera part:
El Ready 2 Rumble Revolution va sortir el 2009 només per a la Wii i aportava noves modalitats de joc, més personatges famosos que mai (amb noms no reals, però reconeixibles per l'aspecte, com en Brad Pitt, en David Beckham o en David Hasselhoff) i moltes modalitats de joc i elements desbloquejables per parar un carro.
I va suspendre estrepitosament, perquè tot això estava tacat per un control desesperantment dolent (i a sobre en una consola com la Wii, que té en l'originalitat del control la seva essència), una mala interpretació de les nostres ordres i un aspecte tècnic que no estava a l'alçada, sense oblidar que el disseny dels personatges es va considerar inferior al de les dues primeres parts i que tampoc no va agradar que hi hagués tantíssims elements que només apareixien si els desbloquejàvem. A més, sense canvis significatius, i més després de gairebé una dècada, cada nova entrega d'una saga perd frescor. Sens dubte, la tornada de la saga Punch-Out!!, a la mateixa consola, va guanyar per KO la de la seva rival.
Podem veure al vídeo que es tracta d'un joc totalment allunyat de la simulació. Aquí es tracta de divertir-se i per això destaca l'humor. Els personatges jugables no són pas pocs, però n'anirem destapant més a mida que ens anem passant el joc una vegada rere l'altra. Vegem-ne la versió per a la Gameboy Color, encara que sigui perquè el seu aspecte era necessàriament diferent:
Pobret, oi? Doncs no va acabar de tenir males crítiques, ja que segons GameRankings la seva mitjana és de 64,33%. Per cert, aquest títol duia vibració incorporada al cartutx, un dels poquíssims jocs de la Gameboy Color que en tenien. El de la Dreamcast, amb un 84,30%, és el més ben valorat, al capdavant de totes les versions dels tres títols que formen la saga.
El Ready 2 Rumble Boxing: Round 2 (excel·lent nom per a una seqüela d'aquell joc) va sortir el 2000 també per a Dreamcast, Nintendo 64 i Playstation, amb la incorporació de la Playstation 2 (segons la Wikipedia, només als EUA i al Japó, país on per cert aquesta és l'única versió del joc que va aparèixer) i la substitució de la Gameboy Color per la Gameboy Advance. Com hem vist al vídeo, hi havia molts més personatges, entre els quals famosos com el mateix Michael Jackson, però també en Shaquille O'Neal, en Bill Clinton (com a Mr. President) i la Hillary Clinton (First Lady), els dos últims coneguts també per aparèixer en alguns NBA Jam.
Igual que he fet abans, poso un vídeo de la versió més diferent, la de la Gameboy Advance en aquest cas, que per cert va rebre una acollida pitjor que la de la versió del primer joc per a la Gameboy Color: un mediocre 54,03% de mitjana a GameRankings. Aquest cop la versió de la Playstation 2 és, segons el mateix portal, la guanyadora amb un 77,88%, i si queda per sota de la versió DC del primer títol significa que, en general, aquesta segona part es va rebre amb una mica més de fredor que la inaugural. Per què?
Doncs bàsicament perquè millorava poques coses (quantitat de personatges, el sistema "Rumble" passava a tenir tres nivells...), i patia la manca d'efecte sorpresa que pateixen totes les seqüeles, però continuava tractant-se d'un bon joc. No passaria el mateix amb la tercera part:
El Ready 2 Rumble Revolution va sortir el 2009 només per a la Wii i aportava noves modalitats de joc, més personatges famosos que mai (amb noms no reals, però reconeixibles per l'aspecte, com en Brad Pitt, en David Beckham o en David Hasselhoff) i moltes modalitats de joc i elements desbloquejables per parar un carro.
I va suspendre estrepitosament, perquè tot això estava tacat per un control desesperantment dolent (i a sobre en una consola com la Wii, que té en l'originalitat del control la seva essència), una mala interpretació de les nostres ordres i un aspecte tècnic que no estava a l'alçada, sense oblidar que el disseny dels personatges es va considerar inferior al de les dues primeres parts i que tampoc no va agradar que hi hagués tantíssims elements que només apareixien si els desbloquejàvem. A més, sense canvis significatius, i més després de gairebé una dècada, cada nova entrega d'una saga perd frescor. Sens dubte, la tornada de la saga Punch-Out!!, a la mateixa consola, va guanyar per KO la de la seva rival.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada