Últimament quan toco un tema m'inspira diverses entrades que acaben formant una setmana temàtica d'aquell tema, i ara que porto dues entrades parlant d'en Donkey Kong he pensat: per què no fer-ne una sobre els malalts del simi més famós dels videojocs?
No calia dedicar una entrada als tatuatges d'en Donkey Kong, però sí que n'havíem de posar alguns exemples aquí, perquè al cap i a la fi demostren la febre pel personatge que hi ha en molta gent. Però per a febre la d'aquest altre paio:
No està tan aconseguit en termes de disseny, però el missatge es transmet perfectament: el seu propietari duu en Donkey Kong ben a prop del cor.
El tema dels pastissos és força més dolç que el dels tatuatges, i sens dubte menys permanent. Aquest de la foto, però, està molt bé, però els ninots són de plàstic, no comestibles. A la següent imatge en veurem un de millor en aquest sentit:
El nen (o nena, que amb el nom no queda clar) de 6 anys que participarà en la desaparició d'aquest pastís segurament també es menjarà el ninot, que en aquest cas, al contrari que el de la primera imatge, no podrà conservar, però el record sí que el mantindrà viu, i si no... podrà mirar aquesta fotografia.
No està tan aconseguit en termes de disseny, però el missatge es transmet perfectament: el seu propietari duu en Donkey Kong ben a prop del cor.
El tema dels pastissos és força més dolç que el dels tatuatges, i sens dubte menys permanent. Aquest de la foto, però, està molt bé, però els ninots són de plàstic, no comestibles. A la següent imatge en veurem un de millor en aquest sentit:
El nen (o nena, que amb el nom no queda clar) de 6 anys que participarà en la desaparició d'aquest pastís segurament també es menjarà el ninot, que en aquest cas, al contrari que el de la primera imatge, no podrà conservar, però el record sí que el mantindrà viu, i si no... podrà mirar aquesta fotografia.
A mi em sabria greu menjar-me qualsevol d'aquests pastissos, i no em faria cap tatuatge d'en DK, però sí que duria orgullós aquesta samarreta, que al cap i a la fi no és invasiva ni hi ha risc que ens la mengem.
Això naturalment és un muntatge d'sprites 2D en un entorn 3D tret d'una imatge real, i està bé, però no acaba de ser del tot realista. El vídeo que veurem a continuació ja són figues d'un altre paner:
És evident que comptaven amb pocs mitjans, però cal reconèixer que hi van deixar la pell i que és inevitable deixar anar un somriure en veure aquest vídeo. Ara... no tenien diners per a un bigoti postís que s'enganxés? Calia aguantar-lo amb el llavi superior?
I com ja vaig dir a l'entrada dedicada al personatge abans-d'ahir, la seva influència i el seu impacte al món dels videojocs (i fora, com hem vist) són innegables, de manera que en trobem referències ocasionals, i d'altres que formen part d'altres videojocs de Nintendo, com el Super Mario 3D Land.
En aquest cas és breu i més aviat subtil, però queda clar que quan en Bowser projecta barrils contra en Mario està emulant el seu primer enemic, l'entranyable goril·la babau que donava nom al videojoc on, de fet, debutava el mateix Mario. I fora de Nintendo també en trobem, fixeu-vos en aquest vídeo i escolteu el que diu al final el protagonista:
El joc és el Duke Nukem Forever, un títol fallit que tot i així ha passat a la història com el joc que ha estat més temps en desenvolupament (14 anys) i que destaca pel seu humor, com podem veure en aquesta claríssima referència.
Amb això deixem el repàs d'alguns dels exemples de la importància d'en Donkey Kong dins la indústria del videojoc i el lloc que té al cor de tantes i tantes persones marcades pel seu primer joc, qualsevol dels títols de la franquícia o, senzillament, tot el conjunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada