Us imagineu un videojoc que reproduís els efectes d'una droga? La broma fàcil és dir que ja hi ha molts jocs que semblen dissenyats per dements o drogoaddictes, com els d'en Mario sense anar més lluny. Però no, amb tota la intenció del món només n'hi ha, que se sàpiga, un.
Estem parlant de l'LSD, també conegut com a LSD: Dream Emulator, que va sortir només per a la Playstation japonesa el 1998 i que va arribar a Playstation Network, altre cop només al Japó, el 2010.
Com podeu veure, és una autèntica bogeria que se serveix de l'excusa argumental per a oferir un desenvolupament mancat de guió i uns gràfics poc treballats, però com que és no només estrany, sinó també rar, va esdevenir un títol de culte.
L'objectiu de l'LSD: Dream Emulator, que forma part d'una línia de productes sorgida del diari de somnis de Hiroko Nishikawa, membre d'Asmik Ace Entertaniment, que va publicar el joc, i que completen un CD i el mateix diari de somnis), és passejar fins que topem amb algun objecte o alguna persona, cosa que desencadena un "somni" on tenen lloc les autèntiques experiències psicodèliques fruit del consum implícit de drogues del protagonista.
I s'ha de reconèixer el mèrit que té un joc on res no sembla que tingui sentit, i on no passarem dos cops pel mateix lloc. Més ben dit, les poques vegades que repetim escenaris ens els trobarem canviats. A més, aquí no existeixen els conceptes de "vida" i "mort", sinó que ens despertarem o anirem a parar a un nivell més profund del somni, trobant noves criatures inexplicables i situacions que ens faran parar bojos.
Encara que tingueu una Playstation capaç de reproduir títols japonesos és molt difícil que en trobeu una còpia física, i si la trobeu us en demanaran una morterada, de manera que val més que deixeu córrer la idea d'aconseguir-lo per mitjans legals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada