Què estàs buscant?

divendres, 15 de novembre de 2013

Còmics i videojocs: Howard the Duck

Suposo que, tot i no ser espectacularment conegut, us sona l'ànec Howard. Si més no perquè se'n va fer una pel·lícula d'imatge real (destrossada per la crítica i gens fidel al to del còmic, per cert) el 1986. A mi em sonava d'això, no em fa vergonya admetre-ho, però en realitat aquesta paròdia del Donald de Disney va néixer als còmics, creat per Steve Gerber i Val Mayerik, el 1973 i des de llavors ha estat, tant quan ha tingut col·leccions pròpies com quan no, un dels personatges més curiosos de la Marvel.


Ja veieu que s'assembla molt al més popular Donald, però quan Disney va amenaçar amb demandar Marvel se li van posar pantalons, no sense tractar als mateixos còmics la polèmica que havia tingut lloc a la vida real, amb referències a un suposat Wally Sidney i la seva cadena anomenada Sidney World.

En Howard és rondinaire, cínic i només vol viure tranquil i que el deixin en pau, però a banda del petit detall de ser un ànec de mida humana es considera totalment normal. En fi, abans que ens emboliquem més amb la seva història, com que això és un bloc de videojocs entrem en matèria, perquè sí, a banda dels còmics i la pel·lícula també va sortir en alguns videojocs.


Com a protagonista, però, el tenim només en un, que va ser el Howard the Duck: Adventure on Volcano Island del Commodore 64, el ZX Spectrum, l'Apple II, l'Amstrad CPC i l'MSX, llançat el 1986 tot aprofitant l'estrena de la pel·lícula i, de fet, concebut com a seqüela argumental d'aquesta.

Estava format per 3 nivells, cadascun d'un estil diferent, i per als fans del personatge devia ser un producte d'allò més desitjable, però el resultat va ser tan desastrós com la pel·lícula. Personalment crec que, en el cas del vídeo que veiem més amunt, es va desaprofitar el cèlebre potencial sonor del Commodore 64, ja sentiu que no hi ha música, i que els gràfics podrien haver estat millors, però el gran problema van ser els controls, entre altres coses perquè el botó d'atacar i el de saltar eren el mateix (sí, pel que sembla a totes les versions del joc), de manera que els jugadors mai no sabien què passaria. 

A sobre els dos últims nivells són molt més fàcils que el primer (que pels problemes de control que dèiem esdevé massa complicat de superar) i el joc acaba de manera abrupta, sense que se sàpiga què passa amb els amics del protagonista, segrestats al principi.


Després de molts anys absent de les consoles i d'aparèixer com a carta —però no com a personatge jugable— a l'Ultimate Marvel vs. Capcom 3 (2011) per a PS3, Xbox 360 i PS Vita, podem tornar a controlar en Howard al Lego Marvel Super Heroes, un nou èxit de Lego al món dels videojocs que surt a la venda precisament aquesta setmana per a un bon munt de consoles, Xbox One i Playstation 4 incloses.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...