Accessoris: Gameboy Pocket Sonar

Aquesta secció, una de les més veteranes d'un bloc que va arribar als 5 anys d'edat fa uns mesos, em permet parlar d'aparells que es van inventar per a optimitzar l'experiència jugable de les videoconsoles, amb resultats d'allò més diversos, però més enllà del sempre interessant repàs històric el que més m'agrada és parlar d'accessoris a mesura que els descobreixo, una tasca que esdevé didàctica també per a mi.

En aquest grup trobem els accessoris estranys i inimaginables, que multipliquen la meva diversió, i el d'avui és un d'aquests, perquè mai no m'havia passat pel cap que a la Gameboy hi pogués haver una cosa així.

Parlem del Gameboy Pocket Sonar —que no és per a la Gameboy Pocket, sinó que el "Pocket" forma part de "Pocket Sonar"—, un perifèric que Bandai va llançar el 1998 després de desenvolupar-lo amb Honda i que en principi era el que diu el seu nom: un sònar de butxaca, adreçat als pescadors solitaris que volien "facilitar-se" la vida. 

El Pocket Sonar, com veieu a la part de la dreta, s'introduïa per l'espai dedicat als cartutxos i per tant l'accessori és compatible amb la Gameboy, la Gameboy Pocket i la Gameboy Light (aquesta exclusiva del mercat japonès, que al cap i a la fi és l'únic lloc on va sortir l'aparell). El cilindre groc és el que s'introduïa a l'aigua i el cable negre que es veu embolicat era el que unia les dues parts.

Per imbècil que pugui semblar, i ho sembla, es veu que funcionava prou bé i permetia detectar peixos fins a 20 metres de profunditat, tot enviant dades que es reflectien a la pantalla de la consola. Pel que se'n diu, era una bona opció atès que el seu cost era força inferior al d'un sònar similar que no s'hagués d'enganxar a una Gameboy.

A més, incloïa un minijoc de pesca (naturalment), el Gyogun Tanchiki Pocket Sonar ("Escola de pesca: detector Pocket Sonar"), però això ja és menys interessant perquè, al cap i a la fi, de videojocs de pesca n'hi ha uns quants, i potser, com aquest, també inclouen un diccionari de peixos. Però suposo que no va ser un al·licient prou important com per atraure el gran públic, que de tota manera no era el públic objectiu del Pocket Sonar.

Tanmateix, com sol passar especialment amb les coses de les quals no en queden gaires unitats, si el voleu aconseguir hi haureu de deixar una bona picossada, a més de tenir paciència tot esperant que aparegui en alguna web de subhastes.