Què estàs buscant?

divendres, 28 de febrer de 2020

Literatura i videojocs: Fahrenheit 451

En aquesta secció -que no és gaire productiva, tot sigui dit- parlo de videojocs que tenen el seu origen en la literatura, però és evident que en molts casos l'adaptació electrònica té més a veure amb una adaptació prèvia en forma de pel·lícula o sèrie que ha obtingut una popularitat més gran que el llibre original, així que poques vegades són videojocs que venen directament de la literatura.

El cas d'avui és tristament -perquè m'agradaria que la secció funcionés d'una manera més literal- excepcional, i és que parlaré del videojoc basat en una de les novel·les més conegudes de la llegenda de la ciència-ficció Ray Bradbury (1920-2012). 


Es tracta de Fahrenheit 451, la novel·la de 1953 que sí, va tenir una pel·lícula molt coneguda, és clar, de 1966 i dirigida per François Truffaut, però en aquest cas sí que podem dir que és literatura en forma de videojoc, perquè té la forma d'aventura de text i, de fet, en la seva creació hi va participar el mateix Bradbury, amb l'escriptura del pròleg i de les respostes d'un ordinador intel·ligent que apareix al joc i que es diu Ray, com ell. 

El joc va ser llançat el 1984 amb el segell de Trillium, però l'any següent la companyia va canviar-se el nom per un de similar, Telarium, i així es va reflectir en les reedicions. Va aparèixer per a MS-DOS, Apple II, MSX, Tandy, Commodore 64, Atari ST i Macintosh, i feia així:



Aquí teníem la versió per a Commodore 64, que en aquest cas no reconeixerem pel seu inconfusible so, sinó pels gràfics i la seva particular paleta de colors. Com podem veure és exactament això, una aventura de text de les d'abans, en què les accions les escrivim i ens aventurem a còpia d'assaig i error, però en aquest cas amb força text per llegir, tot fent honor a l'origen literari del producte.

Curiosament, però, i això potser és una cosa bona, en realitat, el joc no adapta la cèlebre novel·la, sinó que se situa cinc anys després del seu final obert. Ara el seu protagonista, en Guy Montag, que és membre d'una mena de resistència literària, té la missió d'infiltrar-se a la famosa Biblioteca Pública de Nova York i recuperar els microcassets on es van transferir els contiguts dels llibres que hi havia allà, i que també van ser cremats. Una premissa força interessant, si voleu la meva opinió.


No he trobat vídeos de totes les versions que existeixen, però no és cap sorpresa que s'assemblen molt entre si. Al capdavall són imatges estàtiques i textos que van omplint la pantalla, de manera que el Fahrenheit 451 no és un videojoc que serveixi per fer lluir cap màquina.

Pel que fa a l'acollida que va tenir, sembla que va agradar força per la seva durada i complexitat i també per la història que explicava. A mi el llibre original em va agradar, no estaria malament conèixer com continua, o almenys com van fer-lo continuar en forma de videojoc, però no tinc gaire temps per posar-m'hi. Tot i així, aquesta adaptació té bona pinta.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...