Companyies: Tose

En els darrers anys hi ha hagut polèmiques diverses en l'àmbit dels videojocs en relació amb les condicions de treball d'alguns estudis, de vegades també amb l'omissió de noms als crèdits.

Què passa, però, quan és tota una companyia, la que no surt reconeguda per la seva feina al final del joc?

Seria un ultratge si no fos perquè, en el cas de Tose Software, la companyia de què parlem avui, tradicionalment ho ha volgut així.

Fundada el 1979 amb com a escissió de Toa Seiko, fabricant de components electrònics, va començar a desenvolupar videojocs el 1980 amb el Sasuke vs Commander d'SNK, i fins als nostres dies s'ha estat encarregant de crear o col·laborar en la creació de títols per a un munt d'altres empreses i plataformes, però la particularitat d'aquesta companyia, com deia, és que no volia ser acreditada. De fet, s'enorgullia de treballar a l'ombra, com es desprèn de les paraules d'un tal Masa Agarida, que va ser vicepresident de la branca estatunidenca de l'empresa: "treballem entre bastidors, no tenim una visió, la visió del client és la nostra visió. La majoria de vegades no volem posar el nostre nom als crèdits, ni tan sols els dels treballadors. Som desenvolupadors ninja!".

Així, des del naixement de la Famicom va estar nodrint la consola de 8 bits de sobretaula de Nintendo de jocs, tant publicats per altres companyies com de la pròpia Gran N, que per exemple li va encarregar les versions de NES i Game Boy del Yoshi's Cookie, i a diferència del que va passar amb el Donkey Kong, que va ser programat per Ikegami Tsushinki i no només no se la va acreditar, sinó que la cosa va acabar als jutjats per les acusacions d'enginyeria inversa i per altres qüestions que ens van impedir durant dècades tenir la versió arcade del llegendari joc en sistemes moderns, en aquest cas era Tose la que no volia sortir als crèdits.

Al llarg dels anys ha fet o ha col·laborat en, diuen, milers de videojocs, des de les recreatives de principis dels 80 d'SNK fins a títols de l'actualitat com el Dragon Quest Monters: The Dark Prince (Switch, 2023), passant per tot el que va fer Jaleco per a la NES -d'aquí que jo descobrís aquesta companyia, perquè fa poc vaig dedicar una entrada al logo de Jaleco-, molts videojocs de Bola de Drac per a diverses consoles, incloent els Super Butôden, també uns quants Dragon Quest de fora de la sèrie principal per a més d'una consola, els Game & Watch Gallery de la Game Boy, la Game Boy Color i la Game Boy Advance (saga on sí que apareix al final dels crèdits), el Resident Evil Zero de la Game Cube, l'Ultimate Ghosts'n Goblins de la PSP, el Super Princess Peach de la Nintendo DS, el Resident Evil Revelations i el Resident Evil: The Mercenaries 3D de la Nintendo 3DS, el The King of Fighters XIV per a la PS4, el WarioWare Gold per a la mateixa consola o el Paper Mario: The Origami King per a la Switch, entre moltíssims altres jocs.

Hi ha un cas especial que és el de la saga Starfy, que va començar a la Game Boy Advance i que ens ha arribat fa poc al servei de jocs clàssics del Nintendo Switch Online i és que, com podem veure a la imatge, trobem el nom de Tose a la pantalla de títol d'un videojoc, cosa que us asseguro que no m'ha estat fàcil. Tanmateix, també va ser un encàrrec de Nintendo a Tose, com tants altres títols que he esmentat, i encara més que no he dit, dels quals tradicionalment s'ha pensat que eren desenvolupats per companyies com Capcom, Bandai, Jaleco, Nintendo, Square Enix, Namco, etc., però que en realitat de vegades només van fer l'encàrrec i d'altres van col·laborar amb aquest "mercenari" dels videojocs. La visió, la idea, etc., evidentment se'ls pot continuar atribuint a elles, i podem dir que ens agraden o no ens agraden els seus jocs igualment, però la programació depèn del cas i no hi ha gaire informació 100% fiable.

De fet, de la llarga llista de títols que ara s'atribueixen a Tose, alguns estan confirmats per informes de la pròpia empresa, i també en trobem uns quants a la web oficial de la companyia, però són més recents. Sobre els altres, els de les dècades prèvies, el que sabem és gràcies a la tasca d'autèntics historiadors dels videojocs que han comparat personal i fins i tot codi dels jocs, però en alguns casos són sospites i prou. 

Tot un misteri de companyia que, potser, basa el prestigi de la seva marca precisament en la discreció i la bona feina (amb algun drap brut que podem trobar en aquesta interessant entrevista), i en realitat n'ha tingut sempre prou amb què la coneguessin els seus clients, encara que aquests s'enduguessin el mèrit, mentre Tose s'endugués els calés acordats.

Fonts: Wikipedia, Game Developer Research Institute, Nintendo Fandom Wiki