Arriba una nova entrega d'aquesta secció dedicada a fer un breu repàs de la història d'alguna desenvolupadora de videojocs, i almenys fins ara n'hem estat tractant de no tan conegudes pel gran públic, cosa que pretenc continuar fent perquè, al capdavall, trobo que és més interessant des del punt de vista del descobriment.
La d'avui no és una excepció, i de fet és una mica més de nínxol perquè és coneguda sobretot pels fans de certa edat del gènere dels shoot'em ups, per al qual va produir títols ben coneguts abans que altres grans companyies s'hi fiquessin i l'eclipsessin. Per tant, parlem d'un nom específic dins d'un gènere específic, si bé també va tocar altres menes de jocs.
Seibu Kaihatsu es va fundar el 1982 al districte toquiota de Chiyoda, en aquell moment com a Seibu Denshi, però va ser en algun moment de 1984 que es va rebatejar i va quedar amb el nom que la va fer famosa i pel qual es recorda.
La veritat és que no hi ha gaire documentació sobre la seva història ni un complex seguit d'adquisicions i fusions com hem vist en altres casos, si més no que jo hagi sabut trobar amb les meves capacitats i el meu temps, però anem al que ens interessa, que són els seus videojocs, perquè el 1983, just abans del canvi de nom, es va estrenar amb l'Stinger, un shump que quan escric aquestes línies fa uns dies que ha sortit per a la Switch i la PS4 a la línia Arcade Archives.
Ja que era el seu primer títol he volgut mostrar-lo en forma de vídeo, tot i que les properes imatges que aniran sortint en aquesta entrada seran captures de pantalla.
Doncs bé, aquell any encara sortiria un altre joc de Seibu Denshi, el Scion, però el 1984 veuria la llum el Kung-Fu Taikun, una mena de plataformes d'estil neteja-pantalles la captura de la pantalla del títol comparteixo amb vosaltres:
La raó és que, com podeu veure, l'empresa hi surt identificada ja com a Seibu Kaihatsu, que va ser com apareixeria als crèdits dels videojocs que faria a partir d'aquell moment i fins al final de la seva trajectòria.
Després tindríem una interessant evolució, i és que a partir de 1985 va desenvolupar alguns videojocs perquè els distribuís la més coneguda Taito, com són el Knuckle Joe, l'Empire City: 1931 (1986), el Panic Road (1986), un joc de pinball malgrat el nom, i codesenvolupat amb Visco, o l'Air Raid (1987), però també trobem coses curioses, com el joc Wiz, de 1985 també, que tot i no ser un encàrrec per a cap altra companyia, o almenys no apareix llistat així enlloc, podem trobar en un dels volums d'expansió de la recreativa miniaturitzada Egret II Mini, de Taito.
És estrany, també, que la continuació de l'esmentat Empire City: 1931, el Dead Angle (1988), també del subgènere de les galeries de tir, no fos per a distribució de Taito, sinó de Fabtek fora del Japó.
Del mateix estil, però dut més enllà, tenim un altre títol prou conegut, sobretot pels usuaris de la Master System i la Mega Drive, que en van tenir un port, anomenat Dynamite Duke, i de 1989:
El canvi de dècada seria un punt d'inflexió enorme per a la companyia, perquè el 1990 va presentar el Raiden, la primera entrega d'una de les sagues de videojocs de naus més populars per al dedicat públic d'aquest gènere videojoquístic.
Diu la llegenda que la pròpia companyia no hi va dipositar gaires esperances, perquè el Dynamite Duke no havia triomfat, i no es va voler ni poder invertir en un hardware gaire potent, no fos cas que es repetís el fracàs, però Seibu va tenir una alegria majúscula quan el joc va ser tot un èxit de crítica i públic, tant és així que va ser portat a múltiples sistemes domèstics.
Però abans de reprendre aquest tema, cal destacar que Seibu no va abandonar del tot els altres gèneres, i tenim dos notables exemples d'això en el joc de futbol Seibu Cup Soccer (de 1991, amb una sembla que actualització el 1992 a l'Olympic Soccer 92) o el beat'em up Zero Team, de 1993:
.jpg)
La saga original va continuar amb els Raiden III, IV i V, entre 2005 i 2016, però ja signada per MOSS, companyia hereva de Seibu Kaihatsu en estar formada per extreballadors.
Tornem, però, al 1998, quan el Raiden Fighters Jet va sortir, al mercat internacional amb distribució de Fabtek, perquè va ser l'últim joc tant d'una companyia com de l'altra. El 1999 Seibu Kaihatsu va tancar la divisió de jocs de recreativa, i teòricament es va declarar en fallida. Tanmateix, el mateix any es formava Mahjong Cats, una divisió per al desenvolupament de videojocs arcade de mahjong per a adults. El 2005, els desenvolupadors que quedaven de Seibu Kaihatsu van marxar i van crear l'esmentada MOSS, per a la qual van comprar els drets de la saga Raiden, que com he dit van continuar amb l'ajuda de la pròpia Seibu Kaihatsu, que continua existint però es limita a fer coses així, ja sense llançar productes nous. Un divorci amistós, pel que sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada