Jocs que no van veure la llum: Fido Dido

De vegades, la inspiració per a les entrades d'aquest blog m'arriba de maneres molt curioses, i això és el que m'ha passat també aquest cop. Resulta que he estat uns dies amb la família en un aparthotel amb bufet lliure, i en aquest format de restaurant acostumo a menjar i beure molt més i molt pitjor del que caldria i del que faig habitualment. I com que hi havia disponible 7up -beguda que no acostumo a consumir-, en vaig beure una mica i em va venir al cap la mascota tan norantera que havia tingut.

No, no es tracta del Cool Spot, que va tenir un parell de videojocs prou coneguts i un parell més no tant, sinó l'altra, en Fido Dido, la història del qual repassarem breument, però que hauria jurat que també tenia videojoc i resulta que... sí i no.

Nascut el 1985 gràcies a Sue Rose, creadora de Pepper Ann, mítics dibuixos animats el disseny dels quals ens recorda el nostre protagonista d'avui, i Joanna Ferrone, que li va donar el nom. Van decidir fer-se'n unes samarretes que van esdevenir molt populars, i el 1988 PepsiCo en va obtenir la llicència per promoure els seus productes... però no va tenir èxit del tot fins a principis dels 90, quan la seva fama va esclatar associat a la beguda esmentada al principi d'aquesta entrada.

De fet, va coincidir temporalment amb una altra mascota específicament per a 7up, que va ser la versió antropomòrfica del punt vermell del logo de la beguda, l'esmentat Cool Spot. En Fido Dido pertanyia a PepsiCo, que el 1988 va vendre 7up a Dr. Pepper, que suposo que es va estimar més quedar-se amb el cercle vermell amb ulleres de sol, perquè Pepsi es va quedar amb en Fido Dido per promoure la beguda als mercats internacionals per als quals la distribuïa, fins al 1995, i als Estats Units es va haver de conformar amb la beguda Slice. En qualsevol cas, va ser mundialment famós a principis dels 90 i a la meva memòria va arribar a tenir un videojoc, però ja sabem les males passades que ens juga tot sovint. 

La imatge no té gaire resolució, però tenint en compte les circumstàncies, encara gràcies que en tenim una. Perquè sí que se n'estava fent un videojoc, desenvolupat per Teeny Weeny Games (Predator 2, Caesars Palace, The Incredible Crash Dummies...) i s'esperava que distribuït per Kaneko el 1993, però com correspon a les entrades que escric en aquesta secció, no va veure la llum.

Almenys oficialment, perquè la branca estatunidenca de Kaneko va fer fallida i es va arxivar malgrat que estava complet, ja havia passat per l'organisme de classificació per edats, se n'havia mostrat la portada que vèiem més amunt i es va ensenyar al CES de 1993. Probablement el llicenciatari del personatge, United Features Syndicate, també hi va tenir alguna cosa a veure.

Com podem veure, es tractava d'un plataformes molt propi de la seva època, en què s'hauria trobat amb moltíssima competència, també dins del subgènere de les mascotes dins del gènere de les plataformes. Però com és que s'hi pot jugar? 

Doncs perquè, com acostuma a passar quan, afortunadament, els fitxers no es perden com llàgrimes en la pluja, es va acabar "dumpejant" i, efectivament, està sencer. La meva memòria m'enganyava, doncs? Sí i no. No és que el veiés mai gràcies a això, però és probable que alguna revista d'aquí n'arribés a parlar, perquè diverses revistes el van arribar a analitzar i tot, encara que a última hora no va ser publicat. Llavors, va veure la llum? Sí, però no oficialment. 

La reaparició del personatge a principis dels 2000 i fins al 2011 per promoure 7up amb estil CGI, i una breu tornada d'en Fido Dido a l'estil clàssic al Regne Unit i Irlanda el 2015 a la versió sense sucre de la beguda, així com altres campanyes que es nodrien de la nostàlgia norantera, no van ser prou reeixides com per justificar nous intents de donar-li un videojoc oficialment llançat.  

Fonts: Sega Retro, Wikipedia, Ad Mascots Wiki