Aquesta és una de les seccions fixes que vull tenir al bloc. No necessàriament aniran lligades a un dia de la setmana, però si surt, doncs millor. En aquesta secció parlaré sobre personatges de la història dels videojocs, en alguns casos molt coneguts i amb una pila de jocs al darrere, en d'altres amb tres o quatre entregues, i fins i tot hi haurà personatges que només han aparegut en un videojoc. Avui començarem amb l'Alex Kidd, que pertany al segon cas.
Es diu que Alex Kidd, aparegut per primera vegada el 1986, va ser la primera mascota de Sega. Potser sí, però jo trobo que és una mica exagerat afirmar-ho. En tot cas, quan va néixer en Sonic, el 1991, li va prendre el relleu fàcilment i no vam tornar a veure el personatge que ens ocupa fins molts anys més tard, en breus referències i aparicions (com a ninot de joguina al Shenmue de la Dreamcast o com a personatge amb qui parlàvem al joc-autohomenatge anomenat Segagaga, de la mateixa consola i editat només al Japó), i fa aproximadament un any ja el vam poder tornar a controlar en un joc també d'homenatge de Sega a sí mateixa però de caire totalment diferent, el Sega Superstars Tennis.
Però comencem pel principi. Alex Kidd in Miracle World va ser el primer joc on va aparèixer aquest simpàtic personatge, el 1986 com ja hem dit. Era un joc per a la Master System i va tenir tant d'èxit (és un autèntic clàssic que encara ens pot fer passar molt bones estones) que posteriorment es venia la consola amb el joc a la memòria interna, i de fet no conec ningú que el tingui amb capsa i instruccions. El següent vídeo, com la majoria dels que aniré posant i que es troben al Youtube, és d'un emulador de la 8 bits de Sega, però es podria dir que és l'única manera de veure bé els jocs retro per internet. Som-hi:
Una curiositat: com que és la versió original del joc, l'Alex Kidd havia de menjar-se un onigiri, o una bola d'arròs embolicada parcialment amb una alga. Però fora del Japó (o almenys a la versió europea) el que es menjava era una hamburguesa!
Al Japó es va quedar el segon joc protagonitzat per l'Alex Kidd, Alex Kidd BMX Trial, de 1987. Una raresa de la que només es troba un vídeo que és una anàlisi poc seriosa del joc. Bàsicament s'entén que no sortís del seu país d'origen, té molt mala pinta i no val la pena ni buscar-lo.
El 1988, dos anys després de la seva versió en recreativa, va sortir per a la Master System el joc Alex Kidd. The Lost Stars. No és que tingués gaire èxit, de fet no és dels més recordats, i certament segueix un estil completament diferent de la primera entrega:
Alex Kidd in High-Tech World, de 1989, era en realitat una adaptació d'un altre joc japonès anomenat Anmitsu Hime, com es pot veure comparant els dos vídeos següents:
L'original, de la consola de Sega "anterior" a la Master System, la Sega Mark III.
L'adaptació. No cal mirar el vídeo sencer, que són 10 minuts. De seguida es veu que és un clon.
El mateix any va sortir l'única versió de l'Alex Kidd per a la nova consola de Sega, la Mega Drive, amb el títol d'Alex Kidd in the Enchanted Castle. El joc és força diferent del primer de tots, si bé en conserva l'esperit i és una de les millors entregues. A més, sovint s'inclou en els recopilatoris de clàssics de la Mega Drive que es fan per a les consoles més modernes.
Per acabar, el 1990 va sortir Alex Kidd in Shinobi World, un dels jocs més celebrats de la Master System i que aprofitava al màxim les capacitats tècniques de la consola. Un imprescindible de la nostra estimada Master. Curiosament, el joc era l'evolució d'una idea que no tenia res a veure amb l'Alex Kidd: havia de ser una paròdia, amb tot el bon rotllo del món, del clàssic de Sega Shinobi. S'havia d'anomenar Shinobi Kid, però al final es va decidir que el protagonista seria l'Alex Kidd, i així va ser com va arribar a les botigues de tot el món. De tot? No, al Japó no es va arribar a posar a la venda.
El cas és que l'Alex Kidd va tenir una trajectòria d'allò més irregular, amb tres jocs bons i la resta tirant a dolents o dolentíssims, i mentre Sega pensava què fer-ne (la idea que tenia més força era la de fer-lo protagonista de paròdies dels clàssics de la companyia) va sorgir, com dèiem, en Sonic, i va condemnar el petit Alex a l'oblit... però el va estar esperant amb una raqueta a la mà, preparat per a la venjança.
I per acabar-ho de rematar, un anunci japonès del joc:
Hola Moroboshi!
ResponEliminaGràcies per dedicar el teu temps al gran Alex Kidd. No puc estar-me d'escriure una anècdota... Quan la mare ens va regalar la master system a les meves germanes i a mi(comprada al desaparegut Squal del C/Vallespir del barri de Sants)que evidentment, venia amb l'Alex Kidd incorporat... vam estar prop d'una hora (ara potser exagero amb el temps) encallades a la primera pantalla, més ben dit, a la primera imatge que surt... T'explico... només es veia a la nostra petita pantalla de la tv, que teníem a la terrassa, les dues plataformes que hi ha a esquerra i dreta, i res més a sota. Com que no volíem matar a l'Alex, i allò tenia tota la pinta de ser la mort... anàvem saltant d'esquerra a dreta i intentàvem pujar cap amunt, pensant que la direcció a seguir era aquella... Estàvem ja una mica cansades de marejar-lo, i suposo que amb els nervis vam perdre el control i el pobre va caure... amb l'alegria de descobrir que hi havia més vida cap avall, fins i tot un oceà ple d'anells i hamburgueses...
És un gran record d'infantesa... el proper dia te n'explicaré una altra relacionada amb en Sonic, que de fet, després de l'Alex, em va robar el cor...
Em presento, em dic Laia, i vaig néixer al desaparegut any 1981, escriuré sobre la meva relació particular amb els vídeojocs... sempre que la meva agenda vermella m'ho permeti, ara tan sols m'acompanya un petit llum, i el record de la melodía que xiula el meu cap de les músiques d'en Kidd.