El personatge: Crash Bandicoot

Si començava la secció amb el perfil d'un personatge representatiu de Sega i la setmana passada feia el mateix amb un de Nintendo, avui toca parlar d'un altre que, si bé no es va considerar mai oficialment mascota de Sony, al principi ens ho semblava: en Crash Bandicoot.


Aquest simpàtic animal oceànic protagonitzava el mític plataformes de la Playstation, Crash Bandicoot, un joc molt interessant i, per a mi, un dels millors del seu catàleg.



L'argument és el següent: l'heroi del joc és un bàndicut mutat pel científic boig de torn, el doctor Neo Cortex, que es dedica a experimentar amb tots els animals que troba amb la intenció de crear el seu propi exèrcit i dominar el món. En Crash, però, és un experiment fallit i després d'escapar del seu enemic decideix lluitar-hi alhora que intenta rescatar la Tawna, la bàndicut femella de qui està enamorat.

Després d'aquell primer joc, de 1996, van aparèixer diverses seqüeles que anirien conformant l'univers Crash Bandicoot afegint-hi més personatges i girs argumentals:

-Crash Bandicoot 2: Cortex Strikes Back (Playstation, 1997), un joc criticat per la seva brevetat però en general més ben valorat que l'original.

-Crash Bandicoot 3: Warped (Playstation, 1998) era la continuació de la segona part i va aconseguir també molt bons resultats comercials. Curiosament, la versió japonesa incloïa uns quants extres, la majoria dels quals en forma d'animacions, que es van perdre en sortir de l'arxipèlag nipó.

-Crash Bandicoot Racing (Playstation, 1999) repetia l'exitosa fórmula de la saga Mario Kart (ja en parlarem, algun dia, d'això) i feia que els personatges de l'univers Crash Bandicoot es posessin al volant d'uns karts, però el títol estava enfocat, al contrari que els de la franquícia de Nintendo, al joc individual contra la màquina, escollint un personatge que s'enfronta al dolent de cada pantalla.



-Crash Bash (Playstation, 2000), desenvolupat per Eurocom en comptes de Naughty Dog, que era qui s'havia fet càrrec de les 4 primeres entregues, era un seguit de minijocs, com si es tractés de la sèrie Mario Party, aquest cop sí pensat per al multijugador:



Tot i que no va obtenir unes crítiques tan bones com els seus predecessors, tampoc no és que se'l carreguessin. No deixa de ser una curiositat. I després d'aquell últim joc per a Playstation, en Crash va fer el salt a les consoles de la competència i va deixar de ser considerat com la pseudomascota de Sony.

-Crash Bandicoot: the Wrath of Cortex (Playstation 2, 2001; Xbox i Game Cube, 2002), de Traveller's Tales, continuava argumentalment la tercera engrega i era el primer joc de la sèrie que essent de plataformes no era desenvolupat per Naughty Dog i que, a més, sortia no només per a la consola de Sony del moment, llavors la Ps2, sinó que també tenia versions per a la competència. L'opinió de la crítica va ser moderadament positiva.

-Crash Bandicoot XS (Game Boy Advance, 2002) es deia Crash Bandicoot: The Huge Adventure als Estats Units, un títol totalment contrari a l'europeu i japonès en significat... i també contrari a la realitat: el joc era extremadament curt.

-Crash Bandicoot 2: N-Tranced (Game Boy Advance, 2003) és la seqüela de l'anterior.

-Crash Bandicoot Nitro Kart (Playstation 2, Game Cube, Xbox i Game Boy Advance, 2003; i N-Gage i mòbils el 2004) era pràcticament un calc de Crash Team Racing, fins i tot a nivell gràfic malgrat el salt generacional.

-Crash Bandicoot Fusion (Game Boy Advance, 2004), anomenat Crash Bandicoot Purple: Ripto's Rampage als Estats Units era un joc curiós que unia els universos d'en Crash i de l'Spyro, un altre personatge de videojoc amb la seva pròpia saga, però l'experiment no va acabar de tenir l'èxit que pretenien aconseguir els seus creadors.

-Crash Twinsanity (Playstation 2 i Xbox, 2004) era la cinquena entrega de plataformes i no estava malament, però era tirant a mediocre, segons les crítiques, a més d'estar orientat al públic infantil.

-Crash Tag Team Racing (Ps2, Game Cube, Xbox i PSP, 2005) insistia per tercer cop en el gènere de les curses boges, però era massa fàcil i només tenia gràcia per jugar-hi contra els amics.

-Crash Boom Bang! (Nintendo DS, 2006) era la primera incursió del bàndicut a la nova portàtil de Nintendo, però va ser un fracàs. Els minijocs que presentava, clarament insuficients, i la impossibilitat de jugar en línia van fer que recollís crítiques nefastes.

-Crash of the Titans (Ps2, PSP, Wii, Nintendo DS, Game Boy Advance i Xbox 360, 2007) tornava al gènere de les plataformes i s'estrenava a Wii i Xbox 360 amb un joc poc reeixit, fàcil i repetitiu.

-Crash Bandicoot Nitro Kart 3D (iPhone, iPod Touch i N-Gage Service, 2008) era la versió per a "supermòbils" del joc amb el mateix nom (però sense el cognom 3D) que havia aparegut el 2003.

-Crash: Mind over Mutant (Nintendo DS, Ps2, PSP, Wii i Xbox 360, 2008), anomenat Crash: ¡Guerra al coco-maníaco! en castellà, continuava en la línia del Crash of the Titans, sense millorar-ne els defectes.

Han sortit força jocs protagonitzats pel simpàtic bàndicut que un dia va ser el més semblant a una mascota de Sony, però amb el temps la franquícia s'ha anat degradant, en un procés semblant al que va patir en Sonic quan va fer el salt a la multiplataforma. Esperem que en Crash ens torni a oferir interessants aventures i que els seus programadors no es limitin a fer títols mediocres pensats per als més petits, que amb qualsevol cosa s'ho passen bé. Els adults també volem jugar a bons plataformes!