Aquesta és la foto dels jocs que he comprat per a consoles portàtils: de la Gameboy, The legend of Zelda: Link's Awakening, R-Type i Megaman: Dr.Wily's Revenge; de la Game Gear, el Columns; de la Gameboy Advance, el Dragon Ball Advance Adventure, l'International Superstar Soccer, el Sonic Advance i el Super Street Fighter II Turbo Revival; i de la Nintendo DS, el Dragon Quest: Los Capítulos de los Elegidos, el Grand Theft Auto Chinatown Wars, el Mario Kart DS, el Mario & Sonic at the Olympic Games, el Sonic Chronicles: The Dark Brotherhood, el The Legend of Zelda: Phantom Hourglass i el Viva Piñata: Pocket Paradise (regal).
Una inversió meditada, una consola desitjada de la qual no se'n van fer més de 340.000 unitats, la Neo Geo AES. Llàstima que en una tele LCD no es vegi gaire afavorida. Bé, els jocs que també m'he comprat són l'Art of Fighting 2 i el Fatal Fury Special, tots dos versions japoneses.
Ja que em van donar la Playstation l'any passat, i per partida doble (la petita i la gran), encara que el que representa i el paper que va tenir en la mort de Sega com a fabricant de consoles no em facin gaire gràcia, el cas és que la tinc i no és sobrer gaudir dels títols exclusius del seu catàleg, de manera que aquest any m'he comprat el Crash Bandicoot, el Gran Turismo, el Metal Gear Solid, el Ridge Racer Revolution, el Ridge Racer Type 4 i el Tekken 2. I un comandament Dualshock, que malauradament no és de la tonalitat exacta de la consola que faig servir normalment, la PsOne, la versió petita, ja que està pensat per a la primera versió, la grossa.
I parlant de Sega, una foto amb cosetes de la companyia per a diferents consoles. A dalt hi veiem el Road Avenger del Mega-CD, el joc que venia amb l'aparell quan es comprava nou i amb capsa i instruccions. És bastant dolent, sobretot pel que fa al control, però mira... l'havia de provar. A banda d'això he adquirit el cartutx de memòria oficial de la Saturn, imprescindible perquè la pila interna de memòria de la consola caduca cada any, sempre a traïció i a sobre no té gaire espai. I finalment el Sega Ages vol. 1, un disc amb tres jocs que de fet sempre havia descartat, però vaig canviar d'opinió quan vaig saber que la versió que inclou de l'Outrun no és exactament la de la Megadrive, sinó l'original de l'arcade, amb versions millorades de les seves inoblidables melodies.
Els de la Master System, consola per a la qual encara m'interessen molts jocs. Els que he comprat són: Astérix, Outrun, Psycho Fox, Sonic the Hedgehog i Wonder Boy III: The Dragon's Trap.
4 jocs de la Wii, i de moment no han estat més títols perquè el mercat de segona mà de la consola tampoc no té uns preus gaire diferents dels títols nous. Tot i així he de dir que casualment tots aquests jocs han estat comprats nous i desprecintats per mi, però mai als preus originals, sempre esperant rebaixes o comprant fora, en aquest cas a Anglaterra. Els títols són Bully: Scholarship Edition (regal), Resident Evil 4 Wii Edition, The Legend of Zelda: Twilight Princess i Zack & Wiki: Quest for Barbaros.
Els jocs de la Xbox 360, la consola que com ja sabeu és la número 2 en la meva classificació pel que fa a quantitat de jocs que tinc, posant-se poc per darrere de la Megadrive però amb la diferència que la 16 bits de Sega la tinc des de 1994 i l'actual màquina de Microsoft farà un any el proper dimecres. Títols: FIFA 09, Lego Batman, Lego Indiana Jones (encara per desprecintar i fa mesos que el tinc!), Mortal Kombat vs. DC Universe (regal), Resident Evil 5 Edició Especial (regal), Sega Superstars Tennis i Street Fighter IV (regal). A més, l'Outrun 2 de la primera Xbox, que funciona perfectament a la 360 i afortunadament no presenta errors com passa amb molts títols de la primera consola que va treure al mercat la companyia de l'home més ric del món. A més vaig tenir la sort de trobar-lo barat i precintat.
Aquest, el Super Street Fighter II Turbo HD Remix, només es pot aconseguir mitjançant la descàrrega de pagament, i per això malauradament no té capsa ni instruccions, així que he hagut de fer una foto de la tele.
I el mateix passa amb el Megaman 9, que a diferència del joc esmentat anteriorment, que era un remake molt treballat però al cap i a la fi un remake, aquest és una nova entrega, feta totalment des de zero, després d'anys i anys que sortís el Megaman 8 per a Saturn i posteriorment Playstation. Em fascina, sincerament, que hagin fet això i a sobre mantenint l'estil 8 bits que recorda els anys daurats de la franquícia a la Nintendo, encara que el joc sigui per a consoles de la potència de la Xbox 360, la Playstation 3 i la Wii. Però s'ha mantingut també la llegendària dificultat dels Megaman, que fa el joc pràcticament impossible.
Que sí, que tenia la Wii des de l'any passat, que els jocs de la Gamecube a la Wii funcionen perfectament, es veuen una mica millor i a sobre en una LCD de 32 polzades gràcies al cable per components que té la revolucionària consola, i no hi ha cap tipus d'error perquè a diferència del que passa amb la Xbox 360 respecte a la Xbox l'emulació és per hardware i no per software, però jo volia una Gamecube i me la vaig comprar, com també els imprescindibles Mario Kart Double Dash, Metroid Prime, Soul Calibur II, Super Mario Sunshine i Super Smash Bros. Melee.
I el Shenmue II de la Dreamcast, que he perseguit durant molt de temps. No està en tan bon estat com esperava, però de moment em farà servei.
Una inversió meditada, una consola desitjada de la qual no se'n van fer més de 340.000 unitats, la Neo Geo AES. Llàstima que en una tele LCD no es vegi gaire afavorida. Bé, els jocs que també m'he comprat són l'Art of Fighting 2 i el Fatal Fury Special, tots dos versions japoneses.
Ja que em van donar la Playstation l'any passat, i per partida doble (la petita i la gran), encara que el que representa i el paper que va tenir en la mort de Sega com a fabricant de consoles no em facin gaire gràcia, el cas és que la tinc i no és sobrer gaudir dels títols exclusius del seu catàleg, de manera que aquest any m'he comprat el Crash Bandicoot, el Gran Turismo, el Metal Gear Solid, el Ridge Racer Revolution, el Ridge Racer Type 4 i el Tekken 2. I un comandament Dualshock, que malauradament no és de la tonalitat exacta de la consola que faig servir normalment, la PsOne, la versió petita, ja que està pensat per a la primera versió, la grossa.
I parlant de Sega, una foto amb cosetes de la companyia per a diferents consoles. A dalt hi veiem el Road Avenger del Mega-CD, el joc que venia amb l'aparell quan es comprava nou i amb capsa i instruccions. És bastant dolent, sobretot pel que fa al control, però mira... l'havia de provar. A banda d'això he adquirit el cartutx de memòria oficial de la Saturn, imprescindible perquè la pila interna de memòria de la consola caduca cada any, sempre a traïció i a sobre no té gaire espai. I finalment el Sega Ages vol. 1, un disc amb tres jocs que de fet sempre havia descartat, però vaig canviar d'opinió quan vaig saber que la versió que inclou de l'Outrun no és exactament la de la Megadrive, sinó l'original de l'arcade, amb versions millorades de les seves inoblidables melodies.
Els de la Master System, consola per a la qual encara m'interessen molts jocs. Els que he comprat són: Astérix, Outrun, Psycho Fox, Sonic the Hedgehog i Wonder Boy III: The Dragon's Trap.
4 jocs de la Wii, i de moment no han estat més títols perquè el mercat de segona mà de la consola tampoc no té uns preus gaire diferents dels títols nous. Tot i així he de dir que casualment tots aquests jocs han estat comprats nous i desprecintats per mi, però mai als preus originals, sempre esperant rebaixes o comprant fora, en aquest cas a Anglaterra. Els títols són Bully: Scholarship Edition (regal), Resident Evil 4 Wii Edition, The Legend of Zelda: Twilight Princess i Zack & Wiki: Quest for Barbaros.
Els jocs de la Xbox 360, la consola que com ja sabeu és la número 2 en la meva classificació pel que fa a quantitat de jocs que tinc, posant-se poc per darrere de la Megadrive però amb la diferència que la 16 bits de Sega la tinc des de 1994 i l'actual màquina de Microsoft farà un any el proper dimecres. Títols: FIFA 09, Lego Batman, Lego Indiana Jones (encara per desprecintar i fa mesos que el tinc!), Mortal Kombat vs. DC Universe (regal), Resident Evil 5 Edició Especial (regal), Sega Superstars Tennis i Street Fighter IV (regal). A més, l'Outrun 2 de la primera Xbox, que funciona perfectament a la 360 i afortunadament no presenta errors com passa amb molts títols de la primera consola que va treure al mercat la companyia de l'home més ric del món. A més vaig tenir la sort de trobar-lo barat i precintat.
Aquest, el Super Street Fighter II Turbo HD Remix, només es pot aconseguir mitjançant la descàrrega de pagament, i per això malauradament no té capsa ni instruccions, així que he hagut de fer una foto de la tele.
I el mateix passa amb el Megaman 9, que a diferència del joc esmentat anteriorment, que era un remake molt treballat però al cap i a la fi un remake, aquest és una nova entrega, feta totalment des de zero, després d'anys i anys que sortís el Megaman 8 per a Saturn i posteriorment Playstation. Em fascina, sincerament, que hagin fet això i a sobre mantenint l'estil 8 bits que recorda els anys daurats de la franquícia a la Nintendo, encara que el joc sigui per a consoles de la potència de la Xbox 360, la Playstation 3 i la Wii. Però s'ha mantingut també la llegendària dificultat dels Megaman, que fa el joc pràcticament impossible.
Que sí, que tenia la Wii des de l'any passat, que els jocs de la Gamecube a la Wii funcionen perfectament, es veuen una mica millor i a sobre en una LCD de 32 polzades gràcies al cable per components que té la revolucionària consola, i no hi ha cap tipus d'error perquè a diferència del que passa amb la Xbox 360 respecte a la Xbox l'emulació és per hardware i no per software, però jo volia una Gamecube i me la vaig comprar, com també els imprescindibles Mario Kart Double Dash, Metroid Prime, Soul Calibur II, Super Mario Sunshine i Super Smash Bros. Melee.
I el Shenmue II de la Dreamcast, que he perseguit durant molt de temps. No està en tan bon estat com esperava, però de moment em farà servei.
Això és tot per ara. Potser a l'agost poso fotos dels nous jocs que m'hagi comprat, però ja dic que baixaré el ritme, i tant. I aprofitant que té relació amb el tema, actualitzo la classificació de les meves consoles segons la quantitat de jocs, que vaig fer fa temps en aquest bloc:
Megadrive (1994): 36
Xbox 360 (2008): 32
Saturn (1996): 30
Game Boy (1992): 24
Master System II (1998 aprox.): 18
Wii (2008): 14
Nintendo (2008): 14
Nintendo 64 (2007): 13
Playstation 2 (2006): 12
Dreamcast (2006): 11
Nintendo DS (2007): 11
Gameboy Advance (2008): 7
Game Gear (a l'espera de comprar-me'n una altra): 7
Playstation (2008): 6
Gamecube (2009): 5
Mega-CD (2007): 5*
Neo Geo (2009): 2
Gameboy Color (no la tinc): 1
Xbox (no la tinc): 1
*Com ja vaig dir, el Mega-CD no és una consola, no funciona sense la Megadrive, però els seus jocs només es poden fer servir si s'introdueixen al seu lector. Per tant, és un accessori-consola.
Comentaris: hi ha hagut certs canvis, com ara l'escalada de la Playstation, que puja 3 posicions en passar de 3 jocs a 6. La Nintendo DS no n'ha escalat cap, però ha passat de 8 a 11 i amenaça les consoles que té immediatament per sobre. Pel que fa a les altres, no hi ha hagut canvis de posicions perquè n'hi ha que han vist créixer la seva col·lecció en un títol, però amb l'adquisició del Sega Ages la Saturn presenta la seva ferma candidatura a la segona o fins i tot la primera posició, ja que al cap i a la fi són 3 jocs encara que estiguin ficats en un disc.
Quina enveja aquest ShenMue II, i l'Asterix de Master System no el vaig poder aconseguir al seu dia (és la meva espina clavada)
ResponElimina