Sí, estimats lectors, aquesta secció semblava destinada a esdevenir flor d'un dia, però no, torna perquè malauradament encara hi ha coses que xoquen al món dels videojocs, títols que per molt que representin una franquícia i tinguin certa quantitat de vendes assegurades pel fet de comptar amb el renom d'un altre producte al darrere no haurien d'haver sortit mai.
Avui toca parlar de Anatomía de Grey, el joc basat en la popular sèrie de televisió que ha sortit fa poc, no fa ni un mes, per a la Nintendo DS, la Wii i PC.
La versió de la Nintendo DS és la que he provat, no pas la de la Wii ni la de PC, però pel que sembla en tots els casos els ha sortit un producte més aviat lamentable. Com es pot deduir per la portada, el títol està basat en la quarta temporada de la sèrie, temporada que per cert estic seguint en DVD, cosa que m'ha obligat a deixar de jugar-hi per tal d'evitar spoilers, tot i que amb el tast que n'he fet n'he tingut prou per poder fer les afirmacions que faré a partir d'ara.
Fer un joc basat en una sèrie o una pel·lícula sempre és arriscat, perquè hi ha el perill de caure en la linialitat argumental i la previsibilitat dels esdeveniments, cosa que als jocs antics no era pas un problema. Però ara hi ha un nivell d'exigència més alt i no es pot fer un títol amb un argument calcat de l'original, de manera que hi ha companyies que s'esforcen per crear productes com el videojoc de Lost, on tenint en compte els pilars de la sèrie se'ns ofereix la interessant possibilitat de controlar un personatge inèdit i anònim que en teoria viatjava a l'avió accidentat amb els protagonistes de la sèrie, que ja coneixem i que veurem al títol. En parlaré un altre dia, però tot i els seus defectes bàsics (la poca llibertat i la curta durada) em sembla molt millor que Anatomía de Grey, que presenta una nova història creada pels guionistes de la sèrie, amb les trames principals intactes (fins aquí bé, tot i que si no has vist la quarta temporada millor que no hi juguis)... i un sistema de joc forçadíssim, la gran cagada del joc.
El que es veu a la captura és el següent: la Meredith ha de decidir si l'hi posa fàcil a en Derek o no. En comptes de fer-ho triant entre una frase o una altra, com passa amb els jocs de rol o els de simulació de cites, tan populars al Japó, aquí ens proposen jugar amb una de les dues fotos de la protagonista. En aquest cas hem de fer un senzillíssim trenca-closques de quatre peces d'una de les dues imatges que prèviament se'ns han mostrat. Una excusa per justificar l'ús del llàpis tàctil.
Aquí en Karev ha de prendre també una decisió, no diré quina (a mi em va rebentar una part de l'argument de la temporada), i en aquesta ocasió haurem d'ajudar-lo partint una parella de fotos o l'altra, segons si volem que el polèmic resident sigui honest o es comporti com un cabró, com ens té acostumats.
Una de les oportunitats que tenia el joc de fer les coses bé era imitar l'estil Trauma Center, que és l'única manera de fer un bon títol de cirurgia per a la Nintendo DS i la Wii, i certament hi ha operacions, però igual que a la sèrie es dóna molta més importància a les relacions entre els personatges, i les operacions que hi ha no arriben ni de lluny a la complexitat i la tensió (d'altra banda de vegades excessives) de les de la saga Trauma Center.
En definitiva, un joc que podria haver sortit bé, amb un aspecte gràfic que potser no agrada a tothom però que a mi em fa el pes amb el seu estil tirant a còmic realista, i que ha sortit fallit. Les excuses absurdes per fer-nos utilitzar l'stylus, des de les esmentades fins a haver d'obrir un paper rebregat d'entre tres possibles (i es nota de seguida quin és el correcte) per tal de decidir si tenim valor de preguntar alguna cosa a algú o no, fins a recollir boletes que volen per la pantalla també per reunir valor o energies, entre moltes altres ximpleries, fan d'aquest d'Anatomía de Grey un joc decebedor, idiota i lamentable. Sort que hi he jugat sense comprar-lo, ehem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada