Avui parlaré de la primera exposició sobre els videojocs de què he tingut constància des que tinc memòria, tot i que segur que n'hi ha hagut moltes més, fins i tot a casa nostra. Es tracta de "Vida Extra", que es mostra a l'Espai Cultural Barcelona de la Caja Madrid de Plaça Catalunya, fins el 19 de juliol.
En realitat no havia llegit des de quin punt de vista s'enfocava l'exposició, de manera que no n'esperava res concret, i afortunadament hi he anat avui divendres a la tarda en una hora que no hi havia gairebé ningú, cosa que s'agraeix i més en un tipus d'acte que no seria gens estrany que estigués ple de nens jugant a les consoles que hi havia col·locades per tal que el públic les provés. Pel que sé, però, una estona abans sí que era ple de marrecs d'aquells que es pensen que la història dels videojocs va començar amb la Playstation 2. Per si interessa saber-ho, els jocs que hi ha disponibles són el Trivial Pursuit de la Xbox 360, el Little Big Planet de la Ps3 i l'Animal Crossing i el Mario Kart Wii de la Wii.
També voldria destacar que, a banda de l'exposició, segons el dia l'espai organitzava tallers, xerrades i projeccions relacionades amb aquest món, però no m'he informat sobre la qüestió. Jo volia anar a veure què m'explicaven sobre els videojocs i, resumidament, això és el que he vist.
Fotos com aquesta il·lustraven les diverses seccions, que anaven des del repàs a la importància que han anat adquirint els videojocs al llarg de la seva història fins a breus cronologies de títols que van ser cabdals, passant per arguments que defensen els videojocs com una forma més d'art.
No m'extendré gaire en els detalls, però abans de dir les coses bones de l'exposició parlaré de les dolentes. Crec que es podria haver fet més llarga, amb alguns vídeos de jocs en moviment (n'hi havia algun, però molt petit), i que s'hauria d'haver consultat amb experts en la matèria, assessors, supervisors, perquè qualsevol que tingui una mica de coneixement de la història dels videojocs, sense que calgui anar a buscar un expert (jo mateix, sense ser-ho, ho he notat de seguida) s'adona que s'ometen moltes coses importants, s'associen fotografies a títols de jocs equivocats (per exemple, s'acredita una imatge del Super Mario World com si fos del Super Mario Bros.), es diuen coses que no són del tot veritat, etc.
Al cantó dels encerts de "Vida Extra" hi tenim, però, moltes coses. Penso que s'ha organitzat l'exposició amb unes seccions diferenciades i molt ben trobades, i sempre enfocades a defensar els videojocs en el sentit que cada cop hi ha més gent que els veu amb bons ulls (es diu que el 40% dels jugadors són dones i que la mitjana d'edat dels que sostenen els comandaments és de 30 anys), com a indústria han superat els beneficis que proporciona el cinema i permeten no només viure aventures a un nivell més profund que les habituals formes d'entreteniment de ficció, sinó també estar en contacte amb gent de tot el planeta, al mateix temps que se serveixen del realisme, de la vida real, per millorar les habilitats de les persones. Tot i així també s'esmenta, en uns videotestimonis, que no tot són flors i violes: els videojocs s'han de consumir amb seny, perquè com qualsevol altra font de plaer poden provocar perilloses addiccions.
Recomano anar-hi? Sí. Com a videojugadors amb certa experiència no ens diran res de nou, segurament, però el punt de vista des del qual s'enfoca és molt interessant i amb un nivell sorprenentment alt de defensa d'aquest mitjà d'entreteniment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada