Els pitjors jocs de la història: Superman (Nintendo 64)

Ahir no hi va haver cap entrada, em sap greu, però també us anirà bé per anar-vos fent a la idea del fet que la setmana que ve, com que marxo de viatge, només escriuré dilluns i dimarts. Va, que no serà res. I bé, continuo amb la nova secció dels pitjors videojocs de la història amb el que es considera el fracàs més gran del catàleg de la Nintendo 64, el Superman.

La caràtula hem de reconèixer que gaire bona no és. Sembla que vulgui ser intimidatòria i això, en un personatge com en Superman, no té gaire sentit. Nosaltres no som els dolents! Però bé, com he dit es considera un dels pitjors títols de la història dels videojocs i ha estat esmentat en diverses llistes sobre aquest tema, de manera que té també el dubtós honor de ser considerat com el pitjor joc que ha sortit mai per a una consola de Nintendo o el pitjor videojoc basat en un còmic.

És una llàstima que s'embruti la imatge d'en Superman amb productes d'aquesta mena i també amb la pel·lícula de fa tres anys, Superman Returns, que no va agradar pràcticament a ningú. Jo sóc més d'en Batman, molt més, però també em compro còmics d'en Superman i em sap greu. En fi, les coses com són, si un joc és dolent, és dolent.



Demano disculpes per la franja inferior del vídeo, que el delata com a emulador, però és l'únic vídeo que he trobat on no hi ha comentaris en àudio de l'autor, perquè la gent l'acostuma a penjar per comentar com n'és de dolent.

I el que diuen és que a banda d'uns gràfics penosos (que els dissenys estiguin basats en la sèrie d'animació no és el problema), el control és lamentable i la monotonia és desesperant. Un producte de qualitat, doncs, incomprensible, i més el 1999, quan s'havien fet obres mestres per a la Nintendo 64 i tothom sabia fins on era capaç d'arribar. Per què fer un joc que li forçava els límits... per sota?