Em faig creus de no haver parlat abans d'aquest joc a la secció dels jocs espina, em faig vergonya jo mateix. El Psycho Fox, de la Master System, era un dels més de 40 jocs que tenia per a aquest sistema el gran friki dels videojocs que hi havia a la meva classe quan anava a primària. 40 jocs, tot i que jo no els tinc, per a alguns poden semblar un nombre normal, però si tenim en compte que el xaval a més a més tenia la Megadrive, la Super Nintendo i altres consoles i que estem parlant de quan teníem 11 o 12 anys... Realment és admirable. Doncs bé, aquest és un dels cartutxos que tenia, i jo hi devia jugar una vegada o dues, però vaig quedar captivat per aquell títol de plataformes tan senzill i tan japonès.
Aquesta caràtula que he desitjat durant tants anys encara em provoca esgarrifances... Doncs bé, el Psycho Fox va sortir el 1989 només per a Master System i objectivament entenc que es pugui considerar mediocre, però a mi m'agrada molt. Em va al·lucinar poder controlar una guineu que, segons el moment, es podia transformar en mico, tigre o hipopòtam, cadascun amb unes característiques diferents.
El control dels personatges no és gaire precís, i si t'embales és fàcil que et trobis de sobte amb un enemic, però anant poc a poc la cosa tira endavant. Em va costar bastant d'aconseguir perquè un dels requisits que em vaig autoimposar era que no superés els 10 euros amb enviament inclòs, i finalment el vaig aconseguir amb les mateixes condicions per 7 euros i escaig, però val a dir que no és un títol que es vegi en grans quantitats en anuncis per internet.
Ara, però, sóc l'afortunat propietari d'un exemplar d'aquest Psycho Fox creat per la mateixa Sega per a la seva consola de 8 bits de sobretaula. Tot i que no va aparèixer per a cap altra consola, hi ha dos videojocs que hi tenen relació. Un és el clon brasiler Sapo Xulé: Os invasores do Brejo, protagonitzat per un gripau de dibuixos animats molt famós allà, i l'altre és el Decap Attack de la Megadrive, que no seguia la història però era un títol de molt similars característiques:
Sembla que la relació estigui força agafada pels pèls, oi? Però què us sembla la versió japonesa del mateix joc de 1990, amb uns personatges diferents, amb el títol Magical Hat no Buttobi Turbo! Daibôken?
Oi que ja és una altra cosa? Per què el van canviar tant els americans? Sembla que pels típics problemes de llicències que la gent normal no entenem mai. En fi... tant una versió com l'altra es consideren hereves espirituals del Psycho Fox, de manera que potser val la pena fer-los una ullada.
El control dels personatges no és gaire precís, i si t'embales és fàcil que et trobis de sobte amb un enemic, però anant poc a poc la cosa tira endavant. Em va costar bastant d'aconseguir perquè un dels requisits que em vaig autoimposar era que no superés els 10 euros amb enviament inclòs, i finalment el vaig aconseguir amb les mateixes condicions per 7 euros i escaig, però val a dir que no és un títol que es vegi en grans quantitats en anuncis per internet.
Ara, però, sóc l'afortunat propietari d'un exemplar d'aquest Psycho Fox creat per la mateixa Sega per a la seva consola de 8 bits de sobretaula. Tot i que no va aparèixer per a cap altra consola, hi ha dos videojocs que hi tenen relació. Un és el clon brasiler Sapo Xulé: Os invasores do Brejo, protagonitzat per un gripau de dibuixos animats molt famós allà, i l'altre és el Decap Attack de la Megadrive, que no seguia la història però era un títol de molt similars característiques:
Sembla que la relació estigui força agafada pels pèls, oi? Però què us sembla la versió japonesa del mateix joc de 1990, amb uns personatges diferents, amb el títol Magical Hat no Buttobi Turbo! Daibôken?
Oi que ja és una altra cosa? Per què el van canviar tant els americans? Sembla que pels típics problemes de llicències que la gent normal no entenem mai. En fi... tant una versió com l'altra es consideren hereves espirituals del Psycho Fox, de manera que potser val la pena fer-los una ullada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada