Què estàs buscant?

dijous, 20 d’agost de 2009

Curiositats de la història dels videojocs: anuncis (11a part)

Per a aquesta nova entrega d'una de les seccions més veteranes del bloc em feia gràcia posar anuncis de videoconsoles que van fracassar, les màquines més estranyes, les que aniran passant per la secció "Consoles desconegudes". Comencem amb la Playdia, de la que probablement parlaré aviat en aquella secció:



És un anunci japonès, evidentment, però és que aquí no va arribar ni de conya. Ja es pot veure el tipus de consola que era, molt semblant a la CD-i de Philips. Continuem amb la Jaguar d'Atari, que sí que va arribar a casa nostra, però que també va fer un pet com una gla.



La seva campanya es basava en un tema purament numèric: els 64 bits. La història ha demostrat que això té poca importància, fins i tot ara les que més triomfen són la Nintendo DS i la Wii, en una època en què els bits ja no es tenen en compte, però sí la capacitat gràfica i d'emmagatzematge, i les consoles de Nintendo són inferiors a les de la competència en aquests aspectes. A sobre, resulta que els 64 bits de la Jaguar no eren reals, i oferia uns resultats per sota fins i tot de les consoles de 32 bits, la Saturn i la Playstation. Però no ens aturem aquí i mirem-ne un de la Panasonic 3DO:



Aquesta no se centra en els bits de potència (en tenia 32), però l'efecte que fa és clarament millor que la Jaguar, no em digueu que no. I ara, un de l'Atari Lynx, la fracassada portàtil d'una companyia que va lluitar fins al final amb noves propostes però que va tenir, sens dubte, el seu millor moment a finals dels 70 i principis dels 80.



L'Atari Lynx, que mai no he tingut el plaer de sostenir a les mans, es veu que era de tot menys portàtil. Ja es veu a l'anunci que és enorme, i la carcassa és molt més gran que la pantalla, de manera que és poc realista que algú se l'endugui a l'escola i més encara a la butxaca interior d'una armilla. I acabem amb el meu desitjat 32x, la consola-perifèric de la Mega Drive que va ser un dels seus fracassos més grans, per no dir el número 1.



Amb un estil molt de Sega, l'anunci feia pensar en un aparell revolucionari que faria de la nostra Mega Drive una consola de 32 bits. Potser sobre el paper era així, però la gràcia dels 32 bits eren les 3D i aquí els resultats van ser lamentables.

En fi, totes les consoles tenen un racó al cor d'algú, això segur, però a l'hora de parlar-vos d'anuncis els he de classificar d'alguna manera i avui els ha tocat el torn a algunes de les videoconsoles menys venudes o directament dolentes, coses que poden tenir a veure entre elles o no.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...