Accessoris: els multitap

L'accessori del que parlaré avui no és per a cap consola concreta, sinó que ha estat un aliat dels videojugadors des de fa molts anys. No són gaires els jocs que en fan ús, però sí prous com per parlar-ne. Però què és, un multitap? Doncs senzillament un aparell que permet que més de dos jugadors juguin simultàniament a un joc preparat per a això. Normalment són dos els jugadors que poden fer servir una consola al mateix temps, però hi ha títols que es gaudeixen més en companyia de molta gent, i és per això que es va inventar el sistema dels multitap.

Aquí tenim el primer que va sortir, el de la Turbografx (PC Engine al Japó) de la companyia NEC. Curiosament aquella consola en principi només estava preparada per a 1 jugador, però amb el multitap podien jugar-hi fins a cinc (els multitaps normalment són fins a 4). El cas és que un dels jocs més importants que aprofitaven aquest sistema era el Bomberman, i les seves successives entregues van continuar la tradició.

Això passava el 1989, però el 1990 arribava el de la Nintendo, el Four Score, que es feia servir en jocs com el mític Nintendo World Cup o el Bomberman 2.



Però no només amb això podíem passar estones inoblidables amb la Nintendo, també van treure, després, el NES Satellite, que era el mateix però sense fils i per tant amb més "cobertura" per l'habitació.




És aquest, i té una pinta d'allò més estranya, certament. Anys després, en l'era dels 16 bits (la Turbografx es considera sovint de 16 bits, però és un extrem discutible), per a la Mega Drive va sortir el 4 Way Play, un multitap que en realitat va desenvolupar Electronic Arts.

Amb el 4 Way Play es podia jugar, com no podia ser d'una altra manera, amb els títols esportius d'Electronic Arts, com els FIFA, els NBA Live, els NHL, etc. Però Sega també va treure la seva versió de l'adaptador, que va haver de redissenyar perquè no era compatible, precisament, amb els jocs d'EA. El 1994 va sortir una cosa força curiosa, el J-Cart, que permetia el mateix sense necessitat d'un accesori. Com? Doncs molt fàcil: duia dues entrades més per a comandaments integrades al cartutx!

El problema és que només servia per al joc en qüestió. En general, a banda dels videojocs esportius, els multitap de la Mega Drive es podien fer servir també amb el mític Mega Bomberman.

La competència de la 16 bits de Sega, la Super Nintendo, també va tenir el seu accessori: el Super Multitap estava pensat per als Super Bomberman, i el van crear Nintendo i Hudson Soft (els creadors de Bomberman). Van sortir també aparells d'altres marques, i van tenir en general tant d'èxit que el seu nom va quedar com a sinònim del tipus d'accessori, com es pot veure al títol d'aquest article.

El primer de la Super Nintendo, l'oficial. Al logo hi veiem l'abella de Hudson, que quedi ben clar doncs que no va ser només La Gran N qui va fer l'accessori.

A l'època dels 32 bits i 64, tot i que els tipus de joc havien canviat bastant, la idea no va morir. Fins i tot en una consola fallida i que en realitat no tenia els bits que deia (64), la Jaguar, n'hi havia. Evidentment també a la Saturn i a la Playstation.

Aquest és el de la Saturn, altament recomanable per jugar al Saturn Bomberman, considerat per molts com el millor joc de Bomberman fet mai. La Playstation també en tenia, i la seva forma era força peculiar:



La Nintendo 64, en canvi, no necessitava cap multitap perquè va ser la primera consola en incorporar 4 ports per a comandaments. A la següent generació, la primera màquina de 128 bits, la Dreamcast, va imitar-ho i es va estalviar haver de fer un accessori. Pocs jocs en feien ús, però per si de cas ja venia preparada. La Playstation 2, per altra banda, no ho devia considerar necessari i sí que necessitava un multitap, que aquest cop era més tradicional.

Si se'n posaven 2, a més, la quantitat de jugadors que podien jugar a jocs sobretot de futbol augmentava fins als 8! La Gamecube, per la seva banda, continuava en la línia de la seva predecessora i incorporava les 4 entrades a la part frontal, i el mateix va fer la primera consola de Microsoft, la Xbox.

De totes aquestes, doncs, no en poso cap foto, perquè no tenien l'accessori (no els calia). En el cas de les portàtils hauria estat absurd, estan pensades per a un sol jugador, i els casos de més d'un jugador s'han resolt al llarg de la història amb els cables o la connexió wi-fi. Per acabar, a la generació actual de videoconsoles de sobretaula que van amb comandaments sense fils, és inútil un multitap, en tant que la Wii, la Ps3 i la Xbox 360 accepten 4 comandaments connectats alhora.

En definitiva, un accessori que en les seves diferents formes, oficials o no, ha fet més divertides les reunions videojoquístiques durant dècades, encara que el catàleg de títols compatibles amb ell fos força reduït. Ara que ha deixat de tenir sentit i que ja no se'n fan trobo que calia fer-li un homenatge.