El joc espina d'avui ja l'havia esmentat en parlar dels jocs de les Tortugues Ninja, i podria haver anat a la secció de Comparatives perquè sembla que és una versió adaptada de l'anterior Turtles in Time de la Super Nintendo, però m'he estimat més parlar-ne aquí perquè és un dels videojocs que havia desitjat durant anys fins que el 2007 el vaig aconseguir finalment.
Aquesta és la caràtula del joc, un dels considerats imprescindibles del catàleg de la Mega Drive. Aprofito l'avinentesa per comentar que la doble nomenclatura amb què hem vist des de sempre els productes de la franquícia (Teenage Mutant Ninja Turtles o Teenage Mutant Hero Turtles) ve del fet que al principi es va considerar massa violent el concepte de ninja, i a Europa ens va arribar edulcorat, suavitzat.
Doncs bé, el primer joc de les tortugues més famoses del món per a la 16 bits de Sega el va fer Konami, llegendària companyia que no va treballar gaire amb aquesta consola, però que quan ho va fer va mostrar uns estàndards de qualitat altíssims. The Hyperstone Heist sortia el 1992 i, com deia, era la versió de la Mega Drive del joc de la Super Nintendo, que per a molts és el millor que s'ha fet mai basat en aquests dibuixos animats que originalment venien d'un còmic.
Doncs bé, el primer joc de les tortugues més famoses del món per a la 16 bits de Sega el va fer Konami, llegendària companyia que no va treballar gaire amb aquesta consola, però que quan ho va fer va mostrar uns estàndards de qualitat altíssims. The Hyperstone Heist sortia el 1992 i, com deia, era la versió de la Mega Drive del joc de la Super Nintendo, que per a molts és el millor que s'ha fet mai basat en aquests dibuixos animats que originalment venien d'un còmic.
Veiem amb aquest vídeo una bona estona del principi del joc. No és que fos introbable, però en el seu moment no me'l vaig comprar, de fet quan va sortir encara no tenia la consola, i els anys van anar passant fins que, gràcies a eBay, el vaig poder comprar. Vaig pagar per ell, enviament inclòs des d'Alemanya, 11 euros, però n'hauria pagat més.
El problema és que, no sé ben bé per què, hi ha títols que es troben poc als mercats de segona mà, i aquest n'és un. Les poques vegades que l'havia vist anunciat eren sempre del mateix venedor, que en demanava 40 euros. No és que la gent els pagués, però ningú més no posava a la venda aquest cartutx. Finalment vaig trobar el que em vaig acabar comprant i ara forma part de la meva col·lecció de la Mega Drive, la més extensa que tinc, per sobre (no gaire) de la que pertany a la Xbox 360.
El problema és que, no sé ben bé per què, hi ha títols que es troben poc als mercats de segona mà, i aquest n'és un. Les poques vegades que l'havia vist anunciat eren sempre del mateix venedor, que en demanava 40 euros. No és que la gent els pagués, però ningú més no posava a la venda aquest cartutx. Finalment vaig trobar el que em vaig acabar comprant i ara forma part de la meva col·lecció de la Mega Drive, la més extensa que tinc, per sobre (no gaire) de la que pertany a la Xbox 360.
Com he dit abans, aquest joc, que al Japó tenia el subtítol de Return of the Shredder en comptes de The Hyperstone Heist, seria al cap i a la fi una versió de l'entrega per a la Super Nintendo, considerada la quarta (al títol també), després de les tres de la Nintendo, i hi ha prou diferències com per fer-ne una comparativa, però ho resumiré aquí mateix de manera breu: la de la SNES guanya en quantitat i per tant diversitat d'escenaris (més del doble), brillantor dels colors i efectes com ara els zooms, però a la Mega Drive les pantalles són força més llargues, la velocitat del joc és més gran (i per tant hi ha més acció), els fons estan més treballats, la intel·ligència artificial dels enemics és millor i, pel que fa al so, sembla que van més o menys igual totes dues versions.
I aquí teniu el de la Super Nintendo. Que cadascú jutgi, però jo estic super content de tenir el de la Mega Drive per fi, i si mai tinc la 16 bits de Nintendo segur que també adquiriré la seva versió de la història, que valdrà la pena.
I aquí teniu el de la Super Nintendo. Que cadascú jutgi, però jo estic super content de tenir el de la Mega Drive per fi, i si mai tinc la 16 bits de Nintendo segur que també adquiriré la seva versió de la història, que valdrà la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada