Els pitjors jocs de la història: Jaws Unleashed (Ps2, PC i Xbox)

Avui tenim nova entrega d'una secció que tinc més descuidada del que em pensava, i és que m'ha faltat bastant la inspiració en aquest tema en concret. Però he pensat que alguns dels pitjors videojocs estan basats en pel·lícules i he acabat trobant una llista de les més dolentes d'aquestes adaptacions, on hi ha el títol que ens ocupa avui, el Jaws Unleashed (Xbox, Ps2 i ordinador, 2006).

Si a algú que em conegui una mica se li acut que aquesta vegada que el joc és dolent he posat la caràtula de la versió de la Playstation 2 en comptes de la de la Xbox perquè li tinc mania a la consola de Sony, li diré que on anirem a parar, home. Jo no les faig, aquestes coses.

Bé, posem-nos seriosos. En realitat aquest joc no és la primera adaptació de la pel·lícula d'Spielberg que es va fer. La NES va tenir un Jaws el 1987, però tampoc no era gaire bo. El problema del joc que comento avui és que va arribar el 2006 amb la idea d'oferir un títol adaptat als nous temps i que fos espectacular i entretingudíssim, i la promesa que controlaríem el tauró en comptes dels humans que neden per salvar la vida va tenir molta gent a l'expectativa. Allò podria haver estat molt gran, i més quan se n'encarregava la gent que havia fet la saga Ecco the Dolphin, amb una espectacular versió en 3D per a la Dreamcast.

Sí, es tracta d'anar nedant i carregant-se gent. Molt sàdic. Però ja era la intenció. Es va comparar amb la saga Grand Theft Auto perquè tenia un desenvolupament obert i podíem, efectivament, anar pelant la penya a tort i dret, com als Grand Theft Auto (on matar indiscriminadament és una opció, com també ho és matar el mínim necessari de persones per tirar endavant).

Aquesta idea a priori "bona" va ser rebuda amb molta fredor, amb unes notes per part de la crítica per sota de l'aprovat o poc per sobre. Tenia certs problemes de jugabilitat (no tant en PC) i sobretot el seu desenvolupament era absurd i no tenia res a veure amb les pel·lícules de la franquícia. Molta gent considerava que es fumia del llargmetratge i es va sentir molt decebuda per les expectatives que s'havia creat. Tot i així, alguns mitjans el van aprovar, sense grans qualificacions, i no es va vendre malament del tot.