Jocs de la meva infantesa: Fighting Simulator (Gameboy)

El joc de la meva infantesa del que parlaré avui és una cosa raríssima, desconegut per tothom. Un regal que em van fer, no l'havia pas demanat, però em va agradar molt i quan hi penso sempre em vénen ganes de jugar-hi una estona. És el Fighting Simulator de la Gameboy, un cartutx 2 en 1 (té un joc de lluita d'un contra un i un altre de beat'em up, però amb els mateixos personatges).

Va sortir el 1992 i podem triar des del principi si volem la lluita individual o anar pel món repartint llenya. Però encara que segons la caràtula semblin dos jocs, el Fighting Simulator i el Flying Warriors, en realitat són dues modalitats del títol que originalment es diu Hiryû no Ken Gaiden. Totes dues modalitats tenen un sistema molt peculiar i poc àgil, però el cartutx és divertit si se sap mirar amb bons ulls.

M'ha sorprès trobar-ne un vídeo a Youtube, i més quan títols més coneguts no hi ha manera que els pengi en condicions ningú, però bé, no me'n queixaré perquè em va molt bé. El que tampoc no sabia era que no és un joc únic, sinó que forma part d'una saga amb certa història. Sense anar més lluny, per a la NES existeix el Flying Warriors:

I com que m'ha cridat l'atenció he investigat a la Wikipedia i diu que el Flying Warriors és la versió americana que barreja i adapta per al públic dels Estats Units dos títols japonesos de la sèrie Hiryu no Ken, el Hiryû no Ken II: Dragon no tsubasa (1988) i el Hiryû no Ken III: 5-nin no ryû senshi (1990). Vegem com és el segon per captar les diferències entre les dues versions, segons el país:



Però el primer Hiryû no Ken havia sortit als Estats Units com a Flying Dragon: The Secret Scroll i respectava molt més la versió japonesa, anomenada Hiryû no Ken: Ôgi no Shô, de 1987.

El primer de tots, però, era el que a Occident es coneixia com a Shanghai Kid, un arcade que en japonès es deia Hokuha Shôrin Hiryû no Ken i que es considera l'inici de la saga:


Doncs bé, ara els anirem veient tots, però segons el joc que fos es tractava d'un beat'em up o d'un videojoc de lluita un contra un, i al Fighting Simulator de la Gameboy hi ha totes dues coses, el que passa és que enganyat per la portada jo identificava aquest nom amb la lluita de ring i Flying Warriors amb la part de repartir clatellots pel camp. El que tinc jo té el seu encant si se li dóna una oportunitat, sobretot en la modalitat dels combats individuals, en què podem controlar lluitadors de diferents disciplines.

El 1991 la Nintendo japonesa rebia un nou títol, que aquest cop no sortiria del país: era el Hiryû no Ken Special: Fighting Wars, del que no tinc vídeo. El 1992 la 16 bits de Nintendo tindria la seva primera entrega de la franquícia, el Hiryû no Ken S: Golden Fighter.

El 1993, també per a la Super Nintendo, arribava l'Ultimate Fighter (Hiryû no Ken S: Hyper Version), molt menys valorat per la crítica i el públic que l'anterior:

I el 1994 sortia una versió en SD (super deformed), el SD Hiryû no Ken:

El 1995 hi havia per a la Gameboy el SD Hiryû no Ken Gaiden, que tampoc no trobo en vídeo, i el 1996 la seva seqüela, el SD Hiryû no Ken Gaiden 2. Tots dos eren de lluita individual, però amb els personatges en versió petita i rabassuda. La cosa no acaba aquí, encara. El 1997 veia la llum el Virtual Hiryû no Ken de la Playstation, la primera incursió de la sèrie a les 3D:

 El 1998 va aparèixer una versió, també mediocre i no sé si amb encant o no, per a la Nintendo 64, amb el títol de Flying Dragon (Hiryû no Ken Twin al Japó):

L'any següent, el 1999, però sense sortir del Japó, tindríem per a la 64 bits de Nintendo el SD Hiryû no Ken Densetsu. La saga continuaria el 1999 i el 2000 respectivament amb els de la Gameboy Color, el SD Hiryû no Ken Ex i el Hiryû no Ken Retsuden GB.

I ara sí que m'han matat... La cançó del principi, que surt al que tinc jo de la Gameboy i en molts dels altres, està molt bé, tant que algú n'ha fet una versió en guitarra elèctrica. Malalts!

Al final resulta que era una saga potser desconeguda però no tant com em pensava, i fins i tot es va planejar una entrega per a la Gameboy Advance que es va cancel·lar, el Hiryû no Ken I+II Plus, i la que hauria estat la segona de la Playstation, el Virtual Hiryû no Ken Dash, que va tenir la mateixa sort. Ara, el més al·lucinant és que ni la Wikipedia ni Gamespot.com, una web amb una bona base de dades dels videojocs existents, no fan cap referència a la versió de la Gameboy, la que tinc jo, la de la meva infantesa.