Què estàs buscant?

dilluns, 9 de novembre de 2009

Petits clàssics: Kid Chameleon

Avui se m'ha acudit una nova secció per parlar d'aquells jocs que no van tenir un èxit espaterrant ni gaire repercussió, però que quan els sents anomenar dius "hòstia, sí!", perquè els recordes d'haver-los vist en una revista de l'any de la picor o el que sigui. De vegades seran petites joies desconegudes, i d'altres seran títols que si no van tenir més èxit va ser perquè no s'ho mereixien. En tot cas avui començo amb el Kid Chameleon, que no he jugat mai però que recordo perfectament d'alguna portada de certa revista del sector.



Aquest joc de plataformes exclusiu de la Mega Drive (però recentment inclòs en diversos recopilatoris de jocs de la 16 bits de Sega, com el Sega Mega Drive Collection de la Ps2 i la PSP o el  Mega Drive Ultimate Collection de la Xbox 360 i la Ps3) va sortir el 1992 i hi controlem un nano que adquireix diferents habilitats relacionades amb les màscares que aconsegueix. Més aviat es transforma en diversos personatges, d'aquí el sobrenom de camaleó.



És un joc llarg, amb més de cent pantalles, tot i que no totes s'han de fer per força. A més, ens l'hem de passar tot seguit, perquè com era habitual a l'època no permet desar la partida ni tan sols amb el sistema dels passwords. Almenys a la versió original.

Sembla un videojoc interessant, que valdria la pena provar, però per alguna raó no va passar a la història com un dels millors de la Mega Drive ni s'acostuma a esmentar. Això sí, va tenir una versió en còmic que es va publicar durant una temporada a Sonic the Comic, encara que va quedar inconclosa.




Aquí en tenim la prova: una pàgina escanejada. Quina llàstima que aquí no arribessin aquestes coses... En fi, un títol, el Kid Chameleon, que tot i no haver-hi jugat a mi em trasllada a la infantesa, a les primeres revistes de videojocs que llegia. Si el veig baratet potser me'l compro i tot, mira. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...