Videojocs del McDonald's

Feia moltíssim que no tocava aquesta secció, però m'acabo d'inspirar i parlaré aquest cop d'uns videojocs que, al contrari del que podria semblar, no són gens dolents. Són els títols sota la marca McDonald's.

McDonaldland és un títol de plataformes creat per Ocean que va sortir als Estats Units el 1992 amb el nom de M.C.Kids, mentre que a Europa es va anomenar McDonaldland. Els sistemes que van rebre'n versions van ser la NES, la Gameboy (que és la versió  que tenia jo des de petit, i ara he heretat la de la NES també), l'Atari ST, el Commodore 64, l'Amiga i PC.

Aquí tenim la versió de la Nintendo. Al joc hi controlem no pas en Ronald McDonald, sinó un parell de nens que l'han d'ajudar a recuperar una bossa màgica. L'enemic és el mític lladre vestit amb roba de presó i un antifaç. No era de control gaire fàcil, la veritat, però és molt més interessant i divertit del que podria semblar en un primer moment. Si voleu veure com és el de la Gameboy, en aquesta web ofereixen la possibilitat de jugar-hi en línia i sense descarregar res. Això sí, sense música ni efectes de so.

Aquí el tenim en Commodore 64.

I en Amiga, la millor versió amb tota seguretat, ja que es tractava d'un sistema de 16 bits i tècnicament es nota molt.

Però la cosa no va acabar aquí, no. Virgin també volia dir-hi la seva i va crear el Global Gladiators, un altre joc basat en la franquícia de restaurants més famosa del món. Conegut als Estats Units com a Mick & Mack: Global Gladiators, va veure la llum també el 1992, però per a les consoles de Sega: la Mega Drive, la Master System i la Game Gear, a més de l'Amiga, que per tant tenia dos jocs de McDonald's. Es van crear també versions per a la Gameboy i la Super Nintendo, però per diversos problemes no van sortir.

Aquí el de l'Amiga. Com es pot veure, també és de plataformes, i amb els mateixos personatges, però aquest cop disparen unes coses enganxoses en comptes de llançar blocs.

La versió de la Mega Drive...

I la de la Master System, amb una música que al principi recorda les típiques del Commodore 64. De la de Game Gear no he pogut trobar-ne cap vídeo de prou qualitat, com malauradament és habitual. De tota manera suposo que ha estat una bona mostra dels jocs que s'han fet tirant de la franquícia McDonald's. Una autèntica frikada que, en realitat, ha donat lloc a uns jocs de plataformes prescindibles, però no pas dolents, i ben entretinguts.