Cinema i videojocs: Sol a Casa

Sol a Casa, originalment Home Alone, és una conegudíssima sèrie de pel·lícules molt representatives dels anys noranta que qui més qui menys ha vist alguna vegada. En total són quatre entregues, de les quals les dues primeres són considerades com les bones per part dels seus seguidors, mentre que les següents, on el protagonista ja no era el d'altra banda repel·lent Macaulay Culkin, s'acostumen a ignorar.

Aquí tenim un dels pòsters de cinema més coneguts de la història del mitjà. La primera pel·lícula es va estrenar el 1990, la seva seqüela el 1992 i la tercera part, on per cert surt l'ara famosíssima Scarlett Johansson, és de 1997. La quarta part es va estrenar el 2002 directament com a telefilm, prova de la degradació de la franquícia.

I, evidentment, i per això en parlo aquí, com a emblema dels noranta que és també va tenir versions en videojoc. Però no gaires, en realitat. Només les dues primeres entregues, i fa relativament poc una per a la Playstation 2 sobre la saga en general. Comencem per la basada en el primer film, que segons la consola va aparèixer el 1991 o el 1992:

La versió de la Nintendo, un dels pitjors jocs del seu catàleg, com passa de fet amb totes les altres versions. I això em fa pensar que si no hagués estat una saga basada en unes pel·lícules n'hauria parlat a la secció "Els pitjors". El joc fallava en tot: gràfics, jugabilitat, so i diversió.

Aquí el tenim per a la Game Gear, una consola de la qual no acostumo a trobar vídeos, i per un que trobo aprofito per posar-lo. Ja es veu que no és un dels millors títols de la portàtil de Sega, només de veure'l en moviment.

El de la germana gran, la Mega Drive. Gràficament és molt millor, això sí que és cert. I com es veia en Super Nintendo?

També hi era per a la Master System, la Gameboy, l'Amiga i PC. En general cap de les versions es consideren bons jocs del catàleg de les respectives màquines, si bé n'hi ha de millors i de pitjors. Però el fracàs general de l'invent no va impedir que el 1992 també arribés a les consoles la versió de la segona pel·lícula, Sol a Casa: Perdut a Nova York. Ara, el nombre de sistemes que el van rebre va ser inferior: queien les de l'Amiga, la Master System i la Game Gear.

Per a la Gameboy, ja que no n'havia posat cap exemple de la primera pel·lícula. La cosa no millorava i destacava especialment la seva dificultat, concretament per mantenir el personatge amb vida. Sembla que fins i tot era pitjor que el primer joc, i va ser considerat per la majoria de mitjans especialitzats com un dels pitjors, sinó el pitjor, videojocs de l'any.

I aquesta és la versió de PC, també perquè no havia posat abans la de la primera part. Semblava que en no fer cap videojoc de les entregues 3 i 4 de la saga n'havien après i havien posat seny, però no. Potser volien netejar el nom de la franquícia, el cas és que alguna cosa va tornar a fallar i el 2006 va néixer per a la Playstation 2 un joc que volia ser un homenatge a la sèrie de pel·lícules en general. Era l'anomenat senzillament Home Alone:

 

Sí, no he trobat cap vídeo d'aquest joc, i és que entre com n'era de dolent i que només va sortir a Europa, no m'estranya que ningú no n'hagi penjat cap vídeo. Gràficament aposta per un disseny que podria haver funcionat amb la mateixa qualitat en una consola de 32 bits, pràcticament, i suposo que manté l'essència de les pel·lícules, però no n'he trobat informació. I això ja ens ho diu tot.

Una altra franquícia cinematogràfica que passada al món dels videojocs fracassa. De fet, abans de fer el salt de mitjà, era una saga que havia anat caient amb cada entrega, especialment a les dues últimes, però que es deixava veure i entretenia les dues primeres vegades. Els videojocs que s'hi van basar empitjoraven la seva imatge, com acostuma a passar, però amb Home Alone sembla que s'hi van lluir.