Sèries i videojocs: 24

Una nova entrega de la secció que repassa els videojocs que es basen en sèries de televisió, i avui torna a tocar una de les que segueixo, una de les meves preferides. Quan vaig saber que existia el videojoc de 24 (no 24 hores, per l'amor de Nostru Senyor!) acabava de veure la primera temporada i no vaig voler informar-me gaire sobre l'argument d'aquest títol, ja que argumentalment està situat entre la segona i la tercera temporada. Potser no calia preocupar-se tant, però odio els spoilers amb totes les meves forces i em vaig voler guarir en salut. Ara, però, estic veient la sisena en DVD i crec que ha arribat el moment.

Aquí tenim la càratula del joc, disponible només en Playstation 2 (cosa ben natural si tenim en compte que el va crear la mateixa Sony) i aparegut el 2006. A favor seu hem de dir que les intencions eren boníssimes, amb un argument escrit per l'equip de la sèrie i el doblatge dels actors. De fet, va estar nominat als BAFTA (els premis de l'acadèmia britànica de cine i televisió) pel seu guió.

Conté elements de diferents gèneres del món dels videojocs, com són l'acció en tercera persona, la conducció i la resolució de trenca-closques. A primera vista tenia bona pinta i se n'esperava molt. Vegem-lo en moviment:

Però 24: The Game va rebre unes discretes crítiques, les millors de les quals li donaven un 6 sobre 10, mentre que d'altres directament el van suspendre (tot i que no d'una manera fulminant). Novament les intencions havien estat bones, però res més.

Se li reconeixia una bona reproducció de la particular realització de la sèrie (que fa ús de diferents càmeres alhora en alguns moments), una versió millorada de la banda sonora i s'apreciava l'actuació dels actors originals posant-hi la veu, però el més important de tot, que era l'experiència jugable, era el seu punt feble: angles de càmera dolents, sistema d'apuntar l'enemic defectuós, intel·ligència artificial de l'enemic molt previsible, les escenes de conducció molt pobres i uns gràfics normalets, fins i tot per als estàndards de la Playstation 2, que era capaç de fer coses millors tot i no ser ni de bon tros la que tenia el millor apartat tècnic de la seva generació.   

En fi, recomanable, pel que diuen, només per a seguidors de la sèrie, més que res com a curiositat, però hi ha molts jocs d'aquest tipus que el superen de llarg.