Torna una secció destinada a recomanar als lectors i les lectores que evitin uns videojocs lamentables, els pitjors de la història del sector, alhora que deixar-ne constància. Avui parlaré del Charlie's Angels, i en el fons serà com si també fes una entrega de Cinema i Videojocs, una fórmula que acostuma a sortir força malament, com hem vist moltes vegades.
Aquest videojoc de 2003, basat en les dues pel·lícules homònimes, que al seu torn es basaven en una popular sèrie de televisió dels anys setanta, va sortir per a la Playstation 2 i per a la Gamecube, i pel que sembla és una de les pitjors adaptacions de pel·lícules a l'àmbit consolístic, que ja és dir, perquè la competència en la lluita per aquest dubtós honor és dura.
Vèiem la introducció de la versió de la Gamecube. Segons l'usuari que va pujar el vídeo a Youtube, el pitjor és saber que aquesta intro és el millor de tot el joc. Deu ser tan dolent que no n'he trobat cap vídeo seriós, però en canvi he trobat això, que és prou il·lustratiu:
Jo sóc dels que intenten trobar la part positiva dels productes dolents que pugui tenir i no faria mai això, però en fi, al món hi ha de tot. Però centrem-nos una mica en com és aquest Charlie's Angels. Es tracta d'un joc d'acció en tercera persona, naturalment tridimensional, del gènere beat'em up, del que parlaré aviat, i compta amb les veus de les actrius dels films, que són la Lucy Liu, la Drew Barrymore i la Cameron Diaz. Va, que sí que hi ha un vídeo, però amb uns tios xerrant de fons. En aquest cas no està de més deixar el volum posat.
No cal dir que hi ha un cert intent d'alegrar la vista dels jugadors, presumiblement masculins. Bé, posant-nos seriosos, els beat'em up en tres dimensions són un perill, hi ha moltes companyies expertes que no se n'han sortit bé, de l'experiment del pas de les 2D a les 3D, però pel que sembla es va fer el pitjor possible: gràfics horrorosos, moviments limitats, problemes de programació que influeixen en la jugabilitat (com les anomenades "parets invisibles" que podem veure al vídeo)...
Tot plegat fa que tingui una de les pitjors notes mitjanes mai assignades a un joc. Quan parlo de jocs dolents acostumen a ser títols que han aconseguit un 4, un 3 en el pitjor dels casos, però en aquest cas parlem de 2 o 2 i escaig com a molt. A més, alguns mitjans el considerien el pitjor videojoc basat en una pel·lícula de tota la història.
Tot plegat fa que tingui una de les pitjors notes mitjanes mai assignades a un joc. Quan parlo de jocs dolents acostumen a ser títols que han aconseguit un 4, un 3 en el pitjor dels casos, però en aquest cas parlem de 2 o 2 i escaig com a molt. A més, alguns mitjans el considerien el pitjor videojoc basat en una pel·lícula de tota la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada