Petits clàssics: Flashback

Ahir volia publicar aquesta entrada, però no ho vaig poder fer perquè el dia se'm va omplir de coses, i com que no volia fer un article de pressa i corrent, ho he deixat per avui al matí. I tornaré a parlar d'un clàssic que, com a mínim al seu moment, em va quedar gravat a la memòria perquè la seva caràtula era força original. 

El Flashback: The Quest for Identity, de l'any 1992, va aparèixer per a moltes consoles de l'època. Es tracta d'un plataformes amb un aspecte gràfic poc habitual, com de dibuixos animats però amb un nivell de detall en els moviments bastant elevat. Per dir-ho d'una manera més seriosa, l'animació era rotoscòpica, una tècnica que es pot veure, per exemple, i salvant les distàncies, a les escenes de Forrest Gump en què el protagonista és integrat en vídeos històrics, o en els moviments del Gollum de la trilogia d'El Senyor dels Anells. 

En d'altres videojocs, referents a l'època, trobem els exemples claríssims de Prince of Persia o Another World. Doncs bé, la primera entrega va ser per a l'Amiga, versió de la qual en veurem tot seguit un vídeo, amb la introducció inclosa.

L'any següent va ser versionat per a PC, Mega Drive, Super Nintendo i l'Acorn Archimedes (un microordinador dels més potents que hi havia llavors), i entre 1994 i 1995 anirien apareixent versions ja en CD, tant per a PC com per al Panasonic 3DO, la Philips CD-i, el Mega-CD (només als Estats Units) i Apple, i finalment el 1995 encara veuria l'aparició d'una versió en cartutx, la de la Jaguar. 

Aquí teníem la versió de la Mega Drive, gens desmereixedora, tot i que inferior en qualitat sonora. De la Super Nintendo no en posaré vídeo perquè és pràcticament idèntic. De moment, queda clar que les versions que no eren en CD perden molt en les animacions, especialment en velocitat i per tant fluïdesa. Però com eren les conversions a d'altres màquines?

Al Mega-CD (Sega-CD, en realitat, ja que només està disponible als Estats Units) la diferència era notable: les escenes animades eren de més qualitat, hi havia música i interpretació vocal. Vegem, ara, la intro de la versió de la Panasonic 3DO, que és com la del Mega-CD (que no hem vist, però només cal que la busqueu) millorada:

Segons si el format era en CD o en cartutx, i segons cada consola (perquè la versió en cartutx de la Jaguar era molt bona), hi havia diferències respecte al so (música i veus) i les escenes animades. Però bé, el Flashback va tenir molt bones crítiques, de notable alt cap amunt, i la gent el recorda amb afecte. Jo no hi he jugat mai, però a partir d'ara potser miraré de trobar-lo. 

I us deveu estar preguntat: se'n va fer cap seqüela? Doncs no ho sabia, però sí. El mateix 1995, per a PC i Playstation, va aparèixer el Fade to Black, completament en 3D:

En vèiem la versió en PC, concretament una demo, i a la versió de la Playstation també hi havia un esforç gràfic amb el tema de les tres dimensions, però en aquella època encara feien una mica de pena, les 3D, així que ens fixarem només en el fet, criticat en aquell moment, que aquesta seqüela s'allunyava força de l'original pel que fa al gènere. Ja no és un plataformes, sinó un joc d'acció en tercera persona. 

No es considera un mal videojoc, però sí una mala seqüela, per això que comentava i també perquè el pas a les 3D no va anar acompanyat d'una bona càmera, sovint traïdora. Però tot i així les notes que va obtenir no van estar massa per sota del primer Flashback, un joc que té pinta del típic plataformes de PC, d'aquells que costen tant de controlar, però que va triomfar en diverses videoconsoles.