Videojocs polèmics: Wolfenstein 3D

El joc polèmic d'avui és conegut per haver popularitzat el gènere dels FPS (first person shooters), però també per la seva temàtica. Que esdevingués polèmic, però, és bastant curiós. 

El Wolfenstein 3D arribava als ordinadors el 1992 i ens donava l'oportunitat de controlar un soldat nord-americà d'ascendència polonesa que tenia l'objectiu d'escapar del castell nazi de Wolfenstein. Per tal de fer-ho ens havíem de carregar muntanyes de soldats nazis i pastors alemanys (els gossos, s'entén). 

I aquí és on la van fer grossa, perquè encara que els nazis hi apareguessin com els dolents, la simple presència d'esvàstiques i altres símbols nazis, com ara l'himne Horst Wessel Lied, va incomodar mig món. Especialment Alemanya, on en una exemplar transició democràtica van fer neteja de la bona amb el tema del Nazisme, no com a l'estat espanyol, i està prohibida tota la simbologia d'aquella època. El que em pregunto és si hi deu haver restriccions també per a les pel·lícules sobre la II Guerra Mundial. 

Doncs bé, el cas és que aquest videojoc de disparar en primera persona en unes falses 3D com les del conegudíssim Doom, tot i les mancances gràfiques pròpies de l'època, va tenir un gran èxit, i se'n van fer seqüeles i preqüeles (de les quals ara no parlaré perquè no és la secció on tocaria) i també moltes versions per a d'altres màquines. 

Al llarg del temps en van aparèixer per a Mac, Acorn Archimedes, 3DO, Super Nintendo, Gameboy Advance, els sistemes de descàrrega de clàssics de Wii, Xbox 360 i Playstation 3 i diversos mòbils com ara l'iPhone. Cadascuna d'aquestes versions té les seves particularitats, però en general es van mirar de suprimir totes les referències nazis. Vegem, per exemple, el port de la Super Nintendo, de 1993:

Aquí no hi ha quadres amb l'esvàstica, els gossos són substituïts per rates gegants i els quadres d'en Hitler mostren un führer sense el seu característic bigoti. A més, el personatge hi continua apareixent com a enemic a batre, però amb el nom de Staatmeister (cap de la nació). Per cert, segons les puntuacions mitjanes obtingudes, la versió de la Super Nintendo es considera la segona pitjor... després de l'original. Molt més ben parada en va sortir la de l'Atari Jaguar, el 1994:

Els gràfics estaven més polits que els de la versió PC, bàsicament no patien pixelacions extremes en acostar-nos als objectes. Un any després arribaria la de la Panasonic 3DO, clarament millor pel que fa al so, i també sense censura:

El 2002 va sortir per a la Gameboy Advance, que també tenia els elements clàssics sense censurar, tot i que no té música:

Déu n'hi do. Després diuen que Nintendo està orientada exclusivament cap als nens. Per acabar, poso un vídeo de la versió per a la Xbox 360, finalment renovada del tot i adaptada als nous temps, al contrari que totes les anteriors.

En fi, un clàssic que no ha mort i que ha sobreviscut a prohibicions i censures en forma de modificacions. Trobo que la polèmica en aquest cas no era raonable, el joc no fa apologia del racisme ni el feixisme, ben al contrari, anima a acabar amb ell, i si és pel tema dels símbols... quina hipocresia, senyores i senyors, amb la pila de films sobre la II Guerra Mundial que ens hem d'empassar cada any...