Què estàs buscant?

divendres, 1 d’octubre de 2010

Videojocs polèmics: Night Trap

El videojoc polèmic d'avui va sortir per a diverses plataformes, però la primera va ser el Mega-CD, el 1992, que es va endur la pitjor part perquè s'havia fet a partir d'unes gravacions en VHS de 1987 per a un joc que no va arribar a sortir (per a una consola que tampoc no va veure la llum), i van ser les posteriors versions per a 32X, 3DO i ordinadors les que es van quedar amb un vídeo de millor qualitat. Perquè el Night Trap és un dels típics títols del Mega-CD que en realitat eren pel·lícules interactives.


Malgrat les limitacions del gènere, en què prenem decisions a través de botonets després de veure molts vídeos, el Night Trap va esdevenir un joc de culte, que en altres paraules significa que no va vendre gaire ni va ser especialment ben rebut per la crítica, però que té un petit lloc al cor de la gent, encara que sigui per l'estigmatització i per la dificultat de trobar-ne una còpia. 


Vèiem en moviment la versió del Mega-CD, i ara posaré un vídeo on el comparen amb la versió del 32X, que també s'havia de jugar amb el Mega-CD posat, en el que suposava l'aprofitament màxim del conjunt Mega Drive + Mega-CD + 32X per part d'una quantitat molt reduïda de títols.


Un cop dit això, el motiu de parlar d'aquest videojoc és la polèmica que va suscitar, perquè el 1993 el senat dels Estats Units va debatre la possibilitat de retirar-lo del mercat, i ho va aconseguir. Els ports als altres sistemes només se'n van ressentir amb canvis a la portada, que també es considerava ofensiva per sexista, però el cas és que el Night Trap va entrar a formar part de la selecta llista de videojocs que van originar el sistema americà de qualificació per edats. Per què? Perquè es veu que fomentava els atacs a les dones, només perquè representa que estan fent una festa del pijama i els dolents intenten atacar-les, cosa que el jugador ha d'impedir. 

Una absurda polèmica, de l'estil de les que sempre hi ha hagut i encara hi ha (vegeu el cas Katy Perry a Sesame Street) en aquell puritaníssim país de les llibertats, que veu nuesa on hi ha camises de dormir i violència gràfica on pràcticament no hi surt sang:


Aquesta recopilació de morts que es poden produir durant el joc si no fem les coses bé és una mostra del grau de paranoia dels americans. És que no sembla ni un joc de terror, és ridícul. Fa gràcia, més que por. I encara que no fos així, què passa amb totes les pel·lícules de sang i fetge que es fan als Estats Units? N'hi ha prou amb fotre'ls la marca de "per a majors de 18 anys" i problema solucionat. De debò, aquestes coses em treuen de polleguera. 


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...