Videojocs i animació: The Jungle Book

El llibre de la selva, originalment, era un recull d'històries publicades entre 1893 i 1894 per l'escriptor Rudyard Kipling, guanyador del Premi Nobel de Literatura el 1907, però no ens enganyem: si tothom sap què és El llibre de la selva és per la pel·lícula de Disney de 1967.

La pel·lícula d'animació es basava en el llibre, sí, però pel que sembla amb moltes llicències. A més, Disney es va inspirar en el seu propi producte quan va fer la sèrie TaleSpin, on sortien personatges molt semblants als de The Jungle Book. L'herència animada d'aquelles històries curtes és més rica i va més enllà de Disney, amb un anime japonès i tot, però aquí ens hem de centrar en els videojocs. Com ja hem vist algun cop, el període 1993-1994 va ser molt fructífer pel que fa a jocs basats en franquícies Disney, i dins aquella època s'emmarca el The Jungle Book, que va sortir per a moltes plataformes però amb diferències imposades per la capacitat tècnica de cada consola.

Aquí el teníem per a la Mega Drive, la versió més ben valorada. El primer va ser per a la Master System (1993), que de fet és el que jo tinc, però no n'he pogut trobar cap vídeo decent. L'altra consola de Sega de l'època, la Game Gear, també en tenia un:

És el més semblant a la versió de la Master System, naturalment, perquè us en feu una idea. Passem a les de Nintendo, i la primera que veurem és la de la NES:

De moment és el més fluixet, almenys pel que fa a l'aspecte gràfic, sobretot si el comparem amb la competència directa que era la Master System i que, com he dit, és pràcticament igual que el de la Game Gear. Però bé, la superioritat tècnica de la 8 bits de sobretaula de Sega sobre la seva "homòloga" de Nintendo no és cap secret ni me l'he inventat jo. En la categoria de les portàtils la superioritat de Sega sobre Nintendo era encara més aclaparadora, però en qüestió de vendes, èxit i popularitat va ser completament a la inversa, és el que té la indústria dels videojocs. Parlo d'això perquè ara toca veure The Jungle Book a la Gameboy:

No fa mala cara, certament. No podem acabar amb Nintendo sense parlar de la versió per a la seva consola més potent en aquella època, la Super Nintendo:

A priori no hi ha dubte que és la versió més atractiva visual i sonorament, tot i que la de la Mega Drive no li va pas gaire al darrere. Passem a la versió de PC:

Com hem vist, el joc és essencialment el mateix a totes les plataformes, tot i que amb diferències per allò que dèiem de la capacitat de cada màquina. Ara hem de fer un salt endavant en el temps i anar a l'any 2000, en què va sortir el The Jungle Book Groove Party (The Jungle Book Rythm N'Groove als Estats Units), un videojoc de ball de l'estil del famós Dance Dance Revolution i que requeria l'ús del dance pad. La catifa de ball, vaja.

La idea no era dolenta, però el joc va rebre en general males crítiques tant per a la seva versió de Playstation com per a la de Playstation 2 (2001), enfocades a una insuficient implementació de l'ús de la catifa i a la poca varietat de les cançons i els moviments dels personatges. La de la Ps2 va rebre una acollida pitjor, i és que pràcticament era idèntica a la de la seva predecessora, amb l'agreujant que d'una consola molt superior s'esperen versions molt superiors.

No ens movem de 2000, perquè aquell any va sortir un altre joc basat en la pel·lícula de Disney. Era el The Jungle Book: Mowgli's Wild Adventure, i era un nou plataformes per a la Gameboy Color.

Un altre que he hagut de pujar jo mateix perquè l'únic vídeo que hi havia no permetia col·locar-lo aquí. En fi, el cas és que és un plataformes que va tenir molt bones crítiques, i cal remarcar l'espectacular introducció. Estem parlant d'una consola que era la Gameboy clàssica però en color, amb poques millores més. 

No va tenir la mateixa sort el mediocre The Jungle Book 2 de la Gameboy Advance (2003), que no era un remake de l'original encara que ho pugui suggerir el disseny de la versió americana, que no duu el 2, sinó un joc de trenca-closques que volia aprofitar la tirada de la seqüela de la pel·lícula original, estrenada aquell mateix any.

No s'aprecia al vídeo, que sembla que sigui d'un RPG, però bàsicament el que s'ha de fer és resoldre trenca-closques. El problema és que es veu que són massa fàcils, i com que és l'únic que s'ha de fer, no acaba de tenir gaire sentit l'existència d'aquest títol, que a sobre no té la música original del film. Com hem pogut veure, la franquícia ha anat apareixent i desapareixent del món dels videojocs, però ja fa 7 anys que no li veiem el pèl i, de tota manera, els millors jocs van ser els primers, els de les consoles de 8 i 16 bits (i ordinador).