Cinema i videojocs: Darkman

L'altre dia em va venir al cap la pel·lícula Darkman, de 1990, dirigida per en Sam Raimi i protagonitzada per en Liam Neeson, en què som testimonis de la venjança d'un científic donat per mort que "torna a la vida" amb un aspecte completament diferent. Una premissa molt superheroica, però que en realitat no es basava en cap còmic (al contrari, després se'n van fer de basats en la pel·lícula), sinó en una idea del mateix Sam Raimi després d'haver vist frustrades les seves esperances de fer un film d'en Batman o de The Shadow, segons ens explica la Wikipedia. 

Però si en parlo aquí és perquè, a banda de marxandatge, novel·les i seqüeles cinematogràfiques (molt inferiors i directament per al mercat domèstic), va tenir versió en videojoc. De la mà d'Ocean arribaven entre 1991 i 1992 les aventures d'en Darkman a l'Spectrum, el Commodore 64, l'Amstrad CPC, la NES, la Gameboy i l'Atari ST. 

Impossible de confondre, el de l'Spectrum. Ara veurem el del Commodore 64, que també és molt característic pel seu apartat sonor i pel to dels colors:

El de l'Amstrad també era força limitadet en tots els sentits:

No n'he trobat cap de la versió de l'Atari ST, de manera que ens quedarem sense veure-la, però sí que passem a les dues consoles pròpiament dites. En primer lloc, la de la Nintendo de 8 bits:

Aparentment és la millor versió, i això que de vegades els seus jocs surten perdent quan els comparem amb les versions per a retroordinadors. Ens falta, però, la de la Gameboy:

En aquest cas som davant d'un beat'em up d'estil clàssic, no un plataformes com a les altres versions, però sense haver-ne provat cap crec que no és agosarat dir que la millor aparició d'en Darkman en forma de videojoc va ser, definitivament, la de la NES. De tota manera, si ens hem de refiar de la poca informació al respecte disponible, el de l'Spectrum va ser el que va tenir més bona acollida, mentre que les versions de les consoles de Nintendo van rebre la consideració de jocs tirant a mediocres. Però en qüestió de gustos no hi ha res escrit, i també la pel·lícula va esdevenir més aviat un film de culte que no pas un gran èxit conegut per tothom.