Aquesta podria haver anat perfectament a la secció Consoles desconegudes, però potser sóc només jo, qui no la coneixia. El cas és que he decidit parlar-ne aquí, a la secció on repasso la història de les videoconsoles d'una manera no cronològica, sinó tal com em ve de gust, digueu-me professional.
La Fairchild Channel F (nom que, ara que hi penso, és de pronunciació més aviat difícil per a nosaltres) va ser llançada al mercat el 1976 per la companyia Fairchild Semiconductor i va ser la primera consola que funcionava amb cartutxos ROM. En realitat la van treure com a Video Entertainment System o VES, però el 1977 Atari va llançar la Video Computer System o VCS i els de Fairchild no van fer valer l'antiguitat del seu sistema i el van rebatejar, segons es desprèn de la Wikipedia. Curiosament, aquella VCS va ser rebatejada el 1982 com a Atari 2600 després del llançament de l'Atari 5200.
A banda de dos jocs que duia en memòria, de tennis i d'hoquei, es van llançar al mercat fins a 26 cartutxos, que es deien Videocart-(el número que fos) i després el nom del videojoc o videojocs que portaven, perquè de vegades n'hi havia més d'un. Al següent vídeo veurem una mostra del que era capaç de fer aquesta videoconsola:
Apostoflant, eh? Va, siguem benèvols... eren els anys 70! Gràfics extremadament limitats i un apartat sonor que més que "sonor" s'hauria d'anomenar "sorollós", perquè directament fa nosa. Un total de 32 títols van arribar a sortir per a aquesta consola que no va durar gaire. La seva competència, Atari, va haver d'espavilar amb el prototip de la VCS (futura Atari 2600) i, per exemple, va aprofitar la idea dels cartutxos. Quantes companyies s'han aprofitat de les pioneres per presentar productes millorats? Quantes d'aquestes pioneres han estat abandonades per obsoletes per haver innovat, per haver fet el que ningú no havia fet abans? Que l'hi diguin a Sega.
En fi, que el 1979, amb l'Atari VCS al mercat des de feia dos anys, va arribar la Fairchild Channel F II, amb alguns canvis mínims en l'aspecte de la màquina i amb alguna millora com ara la incorporació del so a la pantalla del televisor (la primera emetia el so, o el soroll, a través d'speakers). Per desgràcia no van arribar a sortir més de 6 títols, i és que començava la gran crisi dels videojocs i Fairchild va ser una de les moltes companyies que van plegar.
La pregunta que us deveu fer és "Com aconseguir-la des d'aquí?". Doncs no ho sé, segurament és molt complicat i car, si no és que coneixem algú que la té, heretada dels pares probablement, i que no és conscient del valor que té actualment. Però el cas és que a Europa, segons el país, va arribar en forma de versions llicenciades i amb altres noms, com ara Luxor Video Entertainment System, Saba Videoplay, Nordmende Videoplay, Barco Challenger, Dumont Videoplay, ITT Tele-Match Processor o Adman Grandstand. Déu n'hi do, eh? Però si trobem cap d'aquestes màquines, és una Fairchild Channel F rebatejada i amb l'aspecte més o menys canviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada