Què estàs buscant?

dijous, 6 de gener del 2011

Master of Darkness, una petita joia

No comento totes les compres que faig, perquè entre altres coses té poc interès per als lectors, però avui faré una excepció. En una de les meves incursions diàries al Cash Converters, abans-d'ahir vaig trobar uns quants jocs de la Master System a 4 euros cadascun, amb capsa i instruccions. En vaig comprar alguns amb la intenció de revendre'ls (què vols? No m'hi faré ric, però m'ajuda a sobreviure en aquests temps d'atur de llarga durada), però em vaig quedar per a mi l'Alex Kidd and the Lost Stars i la petita joia Master of Darkness, que de fet vaig comprar en una segona incursió perquè al principi no el coneixia i el vaig deixar a la botiga. 


Aquest joc de 1992 (1993 a Europa i als Estats Units), que al Japó es deia In the wake of Vampire i als EUA Vampire: Master of Darkness, es considera encertadament el Castlevania de Sega... quan Sega encara no tenia cap Castlevania. No tinc cap joc de la mítica saga protagonitzada per en Simon Belmont, només el record d'haver jugat a la segona part de la Gameboy fa almenys 17 anys perquè me'l van deixar, però no se m'escapa que és una de les sagues més importants de la història dels videojocs i que continua present a cada generació de consoles tot i els seus alts i baixos. 

Però el 1992 Sega no tenia cap Castlevania, sinó aquest Master of Darkness, també present a la Game Gear. I s'hi assembla força. Es tracta d'ajudar un psicòleg, el doctor Social, a vèncer el Comte Dràcula a la Londres de finals del segle XIX, el període conegut com a victorià. Vegem-lo:



El vídeo no fa justícia a com es veu i se sent en realitat el joc un cop posat en una Master System, però és el millor que hi havia a Youtube. Com es pot veure, la teràpia d'aquest psicòleg consisteix en ganivets, espases, destrals, pistoles i bombes, i és que els seus pacients es mereixen la més especial de les atencions, tenint en compte que són llops, rat-penats, zombis i altres criatures de la nit, i que es dediquen a assassinar els innocents londinencs i a carregar els morts (mai més ben dit) a un altre personatge que corria per l'època, en Jack l'Esbudellador.

Master of Darkness és, doncs, un plataformes d'acció amb una bona història, una música enganxadissa i uns gràfics impressionants que de vegades ens fan pensar que estem davant d'un joc de consola de 16 bits (i que, novament, ens demostren que almenys tecnològicament parlant, no pel que fa a popularitat, la Master System estava força per sobre de la NES).

Diuen, a més, tot i que aquí no puc opinar, que és molt més fàcil de controlar que els primers Castlevania. Sí que puc dir que s'aprèn bastant ràpid a fer-lo anar. També diuen que és un dels millors jocs de la Master System, però jo no n'havia sentit a parlar fins aquesta setmana. Com que no va tenir continuïtat com a saga, és lògic que es perdés en la història, però també hi ha un greu problema de manca de coneixement per part de la gent, i amb aquesta entrada espero contribuir a millorar una mica la situació d'oblit d'aquest excel·lent cartutx, a més de compartir amb vosaltres la descoberta d'aquesta petita joia. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...