Còmics i videojocs: Dororo (Blood will tell)

Per als més despistats, que no coneguin qui és l'Osamu Tezuka, faré un brevíssim repàs del que representa: és el pare del manga tal i com el coneixem, sovint anomenat "Déu del manga", i va donar al món obres mestres i/o de gran èxit com Black Jack, Adolf, Buda, Astroboy, Hi no tori (Fénix en castellà) i moltíssimes altres.

Una de les que resten inèdites a casa nostra és Dororo, obra de quatre volums publicats originalment entre 1967 i 1968 i que narra la història d'un ronin al període de les guerres del Japó, en Hyakkimaru, un noi que per culpa d'un pacte amb dimonis del seu pare va néixer sense membres ni òrgans interns, i que gràcies a unes pròtesis podrà lluitar per recuperar el seu autèntic cos. El 1969 va tenir una sèrie animada de 26 episodis, una pel·lícula d'imatge real el 2007 i un parell de videojocs.

Aquesta captura de poca qualitat perquè és una foto de la pantalla directament (però única opció que tenim) és del Dororo del PC-8801, aparegut el 1989 només al Japó gràcies a Quasar Soft. Era del gènere que tant abundava en aquella època, sobretot per a sistemes com aquell: el de l'aventura de text. I d'allà saltem a l'altre videojoc que adaptava el famós manga:

Amb el nom (més comercial?) de Blood will tell a Occident (però com a Dororo al Japó), va sortir per a la Playstation 2 i el va publicar Sega el 2004. Vegem-lo en moviment:

Un joc d'acció i aventures, com queda ben clar al vídeo. L'acollida per part de la crítica va ser moderadament bona, de notable baix de mitjana, però s'ha convertit en un videojoc de culte per part del públic que sap apreciar els productes sense comparar-los amb els grans èxits amb què comparteixen època, a més que el disseny artístic és obra d'en Hiroaki Samura, l'autor de Mugen no jûnin (La Espada del Inmortal en castellà).

Dues úniques i molt espaiades aparicions en forma de videojoc per part d'un manga que no és dels més coneguts del mestre Tezuka a Occident, però que sembla argumentalment prou interessant i que no estaria gens malament que acabés publicant algú a casa nostra.