Jocs de Sega... a la NES!

La rivalitat entre Sega i Nintendo (o viceversa, que ningú no s'ofengui) és la més coneguda de la història dels videojocs, i ja n'havia parlat en aquest bloc, però fa anys que Sega va haver de plegar de fer consoles (curiosament per culpa d'una tercera, Sony, a banda dels errors de la mateixa Sega) i ara nodreix les altres companyies amb els seus jocs, o amb títols que distribueix sense haver-los creat. 

El cas és que antigament la rivalitat era enorme, i per això es fa difícil de pair, si ens traslladem als anys 80 i 90, que hi hagués videojocs de Sega que, després de passar per les recreatives, on Service Games era i és la reina, anessin a les llars dels jugadors en versions per a diverses consoles, entre les quals la Nintendo, la NES. 

Aquí tenim, per exemple, el Fantasy Zone, un joc de 1985 que va ser convertit el 1987 a la NES... per dues vies. Per una banda, la no llicenciada per Nintendo, que és la de Tengen (els mateixos que van fer el Tetris domèstic per a dos jugadors, que no és el que tots tenim). I per l'altra, la versió japonesa, que va convertir Sunsoft de manera oficial. També farien altres versions no llicenciades, tot i que amb la característica comuna de ser força pitjors que l'original i que les versions per a consoles de Sega. Per exemple, tenim el Shinobi:

Deixant de banda que eren versions, repeteixo, no llicenciades, es fa palès un cop més que la Master System era tècnicament força superior a la Nintendo. En fi, abans que em faci bullir la sang una injustícia que ha estat present al món dels videojocs des de sempre i encara ara, posem més exemples de jocs de Sega per a la NES:

El mític After Burner! Però Tengen encara en faria un altre, l'Alien Syndrome:

Aquest no té pas mala pinta, però espereu, que encara n'hi ha més, encara que ja no per part de Tengen, sinó de Takara. Estem parlant d'un altre mític de Sega, l'Space Harrier:

També tenim la companyia Asmik, que va convertir una altra llegenda de Sega, l'Altered Beast, però només al Japó. Desconec si, en aquest cas, és una versió llicenciada o no:

Que dolent que sembla, comparat amb el de la Mega Drive... Però bé, recordeu que estem parlant de versions no llicenciades, que no és el mateix que jocs pirates. Si entréssim en aquest terreny no acabaríem mai, perquè fins i tot n'hi ha d'en Sonic. Us imagineu en Sonic corrent en una NES? Per acabar, un parell d'exemples de jocs que no són pirates ni versions no llicenciades, sinó plagis. 

És el The 3-D Battles of Worldrunner (1987), que basa el seu concepte claríssimament en l'After Burner, que hem vist fa molt poc. També tenim el Rad Racer (1987), que va ser un dels primers jocs de cotxes de la consola i que no està gens malament:

Va ser ben rebut, i tant aquest com el 3-D Worldrunner (nom abreujat i popular del joc que he comentat just abans) incorporaven una modalitat 3-D que requeria unes ulleres de tres dimensions que venien amb els jocs, però era un altre plagi, fins i tot tenint en compte que molts videojocs de cotxes s'assemblen. Naturalment, parlo de l'Out Run. I qui va fer aquests dos jocs? Square, abans d'unir-se amb Enix. I els van fer els pesos pesants de la companyia, noms que encara sonen gràcies als Final Fantasy, com el del seu creador Hironobu Sakaguchi o el del compositor Nobuo Uematsu. Per llogar-hi cadires!

Per cert, la idea de fer aquesta entrada la vaig tenir jo mateix, però per tal de saber quins jocs la protagonitzarien vaig fer ús de la informació que hi ha a Flying Omelette.