Còmics i videojocs: Astroboy

Probablement per al públic no proper al manga el nom d'Astroboy no fa venir a la memòria cap imatge concreta, i com a molt és un record vague relacionat amb l'edició en DVD de la versió moderna americana dels dibuixos animats de l'anomenat Déu del Manga, el mestre Osamu Tezuka, però el cas és que Astroboy (o Tetsuwan Atom en japonès) és un dels còmics i dibuixos animats més importants de la història.

Protagonista de 23 volums de manga i tres sèries de dibuixos —la primera de les quals va durar 193 episodis (de 1963 a 1966) i va ser la primera en oferir episodis de 20 minuts de durada, tot i que en blanc i negre—, Astroboy, la versió en paper del qual ha publicat l'editorial Glénat en castellà, és l'obra mundialment més coneguda del seu immensament prolífic creador, l'Osamu Tezuka, el pare del manga tal i com l'entenem des de la Segona Guerra Mundial. Curiosament fins i tot en Walt Disney, inspiració gràfica de Tezuka, li havia manifestat personalment al mestre la seva admiració per l'obra una vegada que es van trobar.

Malgrat la importància d'aquesta obra protagonitzada per un nen robot de bon cor, heroi de moltes aventures en les quals es pot respirar la crítica al racisme i la contaminació, entre moltes altres coses, el cas és que Astroboy ha estat present al món dels videojocs en molt poques ocasions, i sovint amb resultats més aviat regulars. Fem-ne un repàs.


El cartutx és del primer joc que es va fer basat en la immortal obra, per a la Famicom (la Nintendo japonesa) el 1988.



En aquest vídeo en què l'autor s'acaba l'aventura en menys de 9 minuts podem veure que el joc no està del tot malament, però el cas és que no va sortir del Japó. S'ha de destacar negativament, però, la seva dificultat: no ens poden tocar ni una vegada, no hi ha barra d'energia, morim de seguida que entrem en contacte amb qualsevol enemic.

Tampoc no va sortir del Japó l'entrega per a la Super Nintendo, de 1994, que tenia aquesta pinta:



El de la Super Nintendo no és cap meravella, si bé qualsevol fan d'Astroboy el voldrà tenir al seu catàleg de jocs de la 16 bits de Nintendo i fer-hi partidetes de tant en tant.

Però el 2003 (2005 a Europa) sortia Astroboy: Omega Factor, per a la Gameboy Advance, un títol distribuït per Sega que esdevindria un dels més reverenciats de la portàtil i un dels seus millors jocs d'acció, a més d'una delícia per als fans d'Osamu Tezuka, perquè hi ha referències contínues a les seves obres més rellevants.



Si sou lectors del meu bloc des del principi o senzillament sou observadors, veureu que el joc recorda molt el mític Dynamite Headdy, i no és casualitat: els seus creadors són la gent de Treasure, els mateixos que es van encarregar de donar vida al titella aventurer.

Malauradament queda com el millor joc d'Astroboy fins aquest moment, perquè el 2004 va sortir en Playstation 2 l'Astroboy, aquest cop directament de la mà de Sega i el seu Sonic Team (creadors no només dels Sonic, sinó de meravelles com el Nights i el Burning Rangers), un autèntic fracàs unànime de crítica, que el va suspendre arreu del món.


Per desgràcia he hagut de posar-hi una captura d'aquestes promocionals, davant la impossibilitat de trobar-ne un vídeo adequat, però malgrat els bons gràfics del títol se li critica una durada excessivament curta, una dificultat massa alta i en general una experiència poc interessant.

Així acabo aquest repàs als jocs basats en el nen robot més famós del món, un total de quatre títols, dos dels quals també amb versió europea gràcies a que van arribar als Estats Units, que sempre descobreixen les obres de manga i anime uns anys més tard que a Europa i això permet que es facin videojocs per a consoles modernes basats en obres antigues. Malauradament, aquesta "febre" tardana per l'Astroboy ha conduït a un remake americà molt qüestionable de la sèrie de dibuixos i el projecte, "a punt" de fer-se realitat, d'un llargmetratge en 3D que de moment no acaba de sortir però que promet ser un sacrilegi. També per desgràcia podem esperar-ne una versió en videojoc.