Videojocs i animació: Betty Boop

Segur que us heu demanat moltes vegades si hi havia videojocs de la Betty Boop, i jo, que puc percebre les inquietuds culturals de la població, sóc aquí per tal de resoldre-les. Qui és la Betty Boop? Ràpidament: és un personatge que va néixer de la ment d'en Max Fleischer el 1930 i que va protagonitzar més de 100 curts animats durant aquella dècada, curts en blanc i negre com els d'en Popeye (al primer curt del qual apareixia ella en forma de cameo), que també va produir precisament el senyor Fleischer. Ràpidament va esdevenir una icona dels dibuixos animats i un curiós sex symbol.

També va protagonitzar una tira còmica diària de 1934 a 1937 i una altra de 1984 a 1988 amb el gat Fèlix, però bàsicament el gruix de la seva història és en aquells curts dels anys 30 del segle XX. Des de llavors ha anat fent algunes reaparicions (a Qui ha enredat en Roger Rabbit?, per exemple), ha sortit en anuncis, etc. I té un total d'un videojoc.

Va sortir per a la Nintendo DS amb el títol de Betty Boop's Double Shift, seguint la tendència de molts videojocs de la portàtil de posar-se un cognom que tingui les inicials DS. Va sortir el 2007 als Estats Units i el 2008 a Europa, i hi controlem, òbviament, la Betty, que fa de cambrera i després de ballarina.

Però no va ser gens ben rebut, perquè sembla que els seus controls responien molt malament i que era repetitiu i poc original. De fet, se l'acusava de copiar la saga Diner Dash, de molt d'èxit i apareguda per a ordinadors, mòbils, Facebook, Xbox Live Arcade, Playstation Network, WiiWare, PSP i la mateixa Nintendo DS, i que feia així:

El vídeo és de la segona entrega per a PC, però n'hi ha unes quantes més, i també spin-offs i altres clons. Doncs bé, Betty Boop's Double Shift seria un d'aquests clons. També es va dir que copiava Cake Mania, una altra saga del que podríem anomenar jocs de cambreres, i que al seu torn s'inspirava en els Diner Dash, però amb pitjor recepció per part de la crítica.

Només ha tingut un videojoc, doncs, la mítica Betty Boop, i a sobre sense gaire èxit. També era difícil fer-ne un i trobar la fórmula adequada per tal que funcionés, però no deixa de ser una llàstima que la seva única aparició en un joc faci desitjar que s'hagués quedat on era.