Què estàs buscant?

dilluns, 5 de setembre de 2011

Història de les videoconsoles: Microvision, la primera portàtil

Hi ha qui considera els jocs electrònics en pantalletes LCD, no necessàriament els Game & Watch de Nintendo, com les primeres consoles portàtils. No hi estic d'acord, i no sóc pas l'únic que opina això, perquè crec que cal poder canviar de joc (és a dir, tenir la possibilitat de jugar amb més d'un) per tal de poder considerar que un aparell és una consola. El cas és que la primera videoconsola portàtil de la història, amb cartutxos intercanviables, es deia Microvision i va sortir el 1979.


La va llançar la companyia Milton Bradley i va tenir un èxit moderat gràcies a la seva portabilitat, naturalment, i a la possibilitat que dèiem de posar-li diferents cartutxos amb, esclar, diferents jocs. Curiosament, segons explica la Wikipedia, al principi funcionava amb dues piles perquè els jocs es feien amb dos processadors i un d'ells consumia més, però més endavant van passar a fabricar-se només amb un (el que consumia menys) i llavors sobrava una pila. En comptes de redissenyar la consola el que van fer va ser inutilizar un dels dos espais i considerar-lo (o vendre'l com a) lloc per desar una pila de recanvi, ja que s'havien eliminat els terminals i no consumia energia.


Si us heu saltat el vídeo torneu enrere i mireu-lo. Està en anglès, però si no en tenim ni punyetera idea de tota manera veurem com va gràcies a les imatges. Que els jocs eren d'allò més primitius no sorprèn gens, però sí que els cartutxos eren com carcasses de la consola, que en si mateixa és lletgíssima.

Van sortir molt pocs jocs per a aquesta consola, entre ells el Block Buster (una mena de Breakout o d'Arkanoid, més famós però en realitat deu anys posterior), el Connect Four, el Pinball, l'Star Trek: Phaser Strike (que sortia al vídeo i que, com diu el comentarista, no tenia en realitat cap relació amb la franquícia), el Baseball, l'Alien Raiders o el Super Block Buster, aquest últim de 1982 i només a Europa. En total, comptant aquest, onze jocs van veure la llum. Podem veure un altre interessant vídeo sobre el tema:


De fet, la manca de suport de les companyies, sumada a la facilitat amb què es feien malbé les pantalles LCD, als problemes elèctrics que deixaven la consola fregida amb facilitat i a la poca qualitat en general dels materials, que espatllaven els botons, van contribuir a que el sistema s'abadonés el 1981 i que les poques que encara hi ha pel món funcionin, gairebé sempre, malament.


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...