Què estàs buscant?

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Còmics i videojocs: Nana

Fa molt temps que conec l'existència del manga Nana, de l'Ai Yazawa, i del seu corresponent anime. L'un es publica des de 2000 i actualment està aturat, i després de dues pel·lícules d'imatge real es va fer l'altre, l'anime, de 47 episodis entre 2006 i 2007. Precisament aquest últim ha estat recentment, gràcies a la seva reemissió al canal 3XL, el meu punt de contacte amb la recomanable obra, sovint considerada manga per a noies però que en realitat és per a un públic tirant a madur i clarament de tots dos sexes. En fi, no m'hi estendré més, perquè aquest bloc és de videojocs i dels que es van fer basats en Nana és del que parlaré avui. 


Només hi ha tres videojocs basats en aquesta sèrie, i el primer, amb el mateix títol de l'obra, el va llançar Konami el 2005 en exclusiva per a la Playstation 2 i el mercat japonès. Com podem veure en aquest vídeo de qualitat lamentable (però únic), pertany al gènere dels simuladors de cites. Trobo que això frivolitza la història, però també admeto que Nana no donaria lloc a un plataformes, no cal parlar d'un FPS.



L'any següent sortia per a la Playstation Portable el títol que vèiem al vídeo, anomenat Nana: subete wa daimaô no omichibiki!?, que traduït seria "Nana: el Gran Rei Malvat ho controla tot!?", traduint "daimaô" com a "Gran Rei Malvat" en seguir la terminologia de la traducció catalana de la sèrie, però que curiosament s'escriu igual que a "Piccolo Daimaô", el pare d'en Cor Petit Jr. a Bola de Drac. Aquest segon joc, tornant al tema, canvia de gènere i es presenta com un joc de taula, amb els personatges dissenyats a l'estil super deformed. I ara veurem el tercer i últim títol, aparegut el 2007 per a la Nintendo DS:


En aquesta ocasió m'he permès posar un anunci japonès, i el joc es diu Nana: Live Staff Daiboshū! Shoshinsha Kangei, que vol dir "Nana: gran reclutament per al directe! Principiants benvinguts", i que com hem vist té a veure amb els concerts de la Nana que canta.

Cap d'ells no ha sortit del Japó, i s'entén, perquè pertanyen a gèneres que aquí no triomfarien gaire, però que al seu país d'origen han permès que tantíssimes obres de manga i anime tinguessin també versions en videojoc, perquè allà treuen suc d'on no sembla que n'hi hagi i fins i tot aquesta mena d'històries es consideren jugables. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...