Parlar d'un Grand Theft Auto a la secció dels pitjors és quelcom que em fa mal a l'ànima, però per sort estem parlant només d'un títol i d'una versió molt concreta: és el GTA 2 de la Gameboy Color (2000), l'ovella negra de la família i un dels pitjors jocs del catàleg de la primera portàtil en color de Nintendo.
Què? Ben diferent dels GTA a partir del III, oi? El problema no és que tingui una vista zenital, el Chinatown Wars també la té i és magnífic. El problema de la versió de la Gameboy Color és que a banda d'unes missions repetitives (fins i tot abans de poder-se comparar amb les espectaculars continuacions), baixades de velocitat i uns gràfics que ja no eren espaterrants en les versions domèstiques (Dreamcast, Playstation i PC, totes elles amb notes no dolentes però tampoc impressionants), els controls eren, pel que sembla, horrorosos, i això és una cosa que un títol d'aquesta saga, on sovint s'ha de fugir de la policia, no es podia permetre. Vegem-ho en un vídeo:
Si al Chinatown Wars de vegades costa una mica conduir perquè correm més del que és recomanable per poder reaccionar en cas de necessitat, imagineu-vos si a sobre els controls són dolents i no es veu res. El primer Grand Theft Auto també havia estat portat a la GBC, i no se n'havia sortit gaire millor. Veient tot això no és gens estrany que quan va sortir el Grand Theft Auto III, ara fa just 10 anys, el món quedés meravellat davant del profund canvi que havia patit la sèrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada