Consoles desconegudes: Casio Loopy

Quan parlo de consoles desconegudes sovint es tracta de sistemes dels que jo sabia ben poca cosa, normalment només el nom, però en el cas d'avui es tracta d'una plataforma de la que no havia sentir ni llegit mai res, i és ben curiosa.

És la Loopy, de Casio (sí, Casio), una consola que només va sortir al Japó i ho va fer l'octubre de 1995. La seva característica principal era que estava orientada només al públic femení (i infantil-adolescent), cosa que és bastant evident si mirem el seu disseny. 

Aquest joc que veiem al vídeo, l'Anime Land, és un dels 10 títols que van sortir per a la consola, de 32 bits per cert, i com tots els altres estava dirigit, com dèiem abans, a les noies. Que no vol dir que un noi no pogués adquirir la consola, però sí que els seus creadors l'havien inventat pensant principalment en la meitat femenina de la població potencialment interessada en una nova plataforma, i que el seu catàleg estava format per títols sobre moda o relacions romàntiques.

Aquí en tenim un altre, que és el Wanwan aijô monogatari, i el que veurem ara ens anirà molt bé perquè són dos anuncis de dos videojocs diferents, Dream Change: Kogane-chan's Fashion Party i Little Romance, amb els que podem conèixer una mica més la consola.

Si us hi heu fixat, la Casio Loopy (que tenia com a subtítol My Seal Computer SV-100) tenia una altra característica distintiva, i és una impressora d'enganxines integrada a la consola, que en un dels anuncis podem veure en acció. Permetia fer enganxines de captures de pantalla, i també es podia fer amb imatges projectades per altres aparells a través d'un accessori que es comprava apart i que es deia Magical Shop. Ara posaré un vídeo bastant llarguet, però que ens permet veure, amb comentaris en anglès, com funcionava aquest afegit:

El que hi podem veure és que hi havia rotlles de paper de diferents mides i que l'accessori Magical Shop (amb el nom complet de Video Seal Wordprocessor XK-700) un cop posat no impedia continuar jugant amb els jocs, ja que tenia la seva pròpia entrada per a cartutxos. 

Si anem mirant el vídeo, encara que sigui saltant-nos trossos del metratge, veurem que imprimir una enganxina d'una font d'imatge diferent de la consola (com és el cas, en què l'autor del vídeo tria el videojoc no llicenciat de la Mega Drive Divine Sealing), donava força feina. 

Una consola ben curiosa, amb un públic objectiu específicament femení i amb el principal atractiu en quelcom que no tenia gaire a veure amb els videojocs. Només per això ja ha valgut la pena parlar-ne, oi que sí?