Quin va ser el primer videojoc que tenia continues?

El continue, pronunciat popularment tal com sona, és una característica molt agraïda dins els videojocs. Tot i així, actualment el concepte de la vida està desfasat: cada cop que morim, i podem morir desenes i desenes de vegades al mateix punt, continuem automàticament des del mateix lloc, i si triem sortir del joc el proper dia continuarem des del mateix punt. Però no sempre ha estat així, ja que abans hi havia vides, s'acabaven i podíem triar si continuar el progrés o començar de zero en un altre moment.

Aquest vídeo pertany al Sonic & Knuckles (1994), i és només un exemple dels molts títols que oferien aquesta característica quan tenia sentit. En el cas dels Street Fighter, un exemple dels quals veurem ara, el concepte era el mateix, però en un tipus de joc completament diferent.

Al Super Street Fighter II (1993), igual que a la resta dels seus germans, cosins, oncles i parents diversos, així com als altres videojocs de lluita fora de Capcom, els continues ens permeten repetir l'últim combat que hem fet (i que hem perdut) i continuar el joc sense haver de recomençar la conquesta del lloc de millor lluitador. Eren dos exemples d'entre els molts que podria haver triat, però... d'on va venir, tot això?

Doncs, pel que sembla, va sortir per primera vegada al joc Fantasy, de 1981 i producte d'SNK. Un títol de recreatives que hauria estat el primer de molts i que permetria als propietaris dels salons recreatius ingressar més diners, als programadors fer títols més llargs, amb una història i un final, i als jugadors unes experiències més llargues als comandaments de les màquines arcade. I de retruc a les conversions domèstiques i als jocs que a partir de llavors es fessin directament per a ordinadors i consoles.

Per tant, una característica amb un punt malintencionat per part dels empresaris, que volien escurar les butxaques dels jugadors, però que va influir clarament en el desenvolupament dels videojocs i va contribuir en gran mesura a què fossin com són actualment, una època en què el continue com a tal ja no existeix, si més no amb el mateix aspecte.