Ara que duia molt temps sense tocar aquesta secció, i com que en parlar del Panzer Dragoon en vaig conèixer l'existència per casualitat, és un bon moment per parlar de la desconeguda R-Zone, de la companyia nord-americana Tiger, una consola ben estranya.
Una de les coses més curioses de la seva història és que va néixer com a sistema que estava format per un comandament, un casc i una peça que es col·locava al davant de l'ull dret i on s'introduïen els cartutxos, que tenien la seva pròpia pantalla LCD que requeria reflectir-se a l'ull del jugador, però més endavant es va reconvertir en portàtil.
Així quedaria la versió més recent de la consola, la portàtil, de 1997, que es deia X.P.G. Xtreme Pocket Game i que incorporava la pantalla LCD damunt dels botons i la creu de direcció. Entre aquesta i el primer model, que era de 1995, va sortir la R-Zone Super Screen, que tenia aquest aspecte:
Era semi-portàtil (per la mida i el gruix no era gens còmoda, no ens enganyem) i introduïa el color en forma de lent especial que afegia un fons estàtic a la imatge i, a més, la seva pantalla era més gran i ja no requeria el sistema de "mirall" per tal de veure els jocs.
En aquest anunci ens podem fer càrrec de com quedava el primer model de la consola, però si volem veure com eren els seus títols en moviment hem de recórrer a vídeos "comentats" com aquest:
No acabo de veure quin mercat pretenien conquistar, els de Tiger, amb aquesta consola que estava destinada a fracassar com va acabar passant.
No acabo de veure quin mercat pretenien conquistar, els de Tiger, amb aquesta consola que estava destinada a fracassar com va acabar passant.
Cada cartutx portava incorporada la seva pròpia pantalla, de manera que el que és la consola en si no en tenia. I el catàleg d'aquesta màquina fallida no va arribar a ser gaire llarg, però va tenir títols com Virtua Fighter i Virtua Fighter 2, Battle Arena Toshinden, l'esmentat Panzer Dragoon, Virtua Cop, Daytona Racing, Batman Forever, diversos de Star Wars i un parell de Mortal Kombat, entre altres, naturalment adaptats a les limitadíssimes possibilitats de la consola.
En aquest anunci són evidents dues coses: que Sega va nodrir bona part dels títols de la R-Zone i que es publicitava d'una manera enganyosa que no ha contribuït gens a que vulgui aconseguir aquest sistema, perquè una cosa és que hi senti curiositat i una altra de ben diferent és que vulgui perdre-hi temps i energies, en trobar-ne una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada