No comento totes les compres de videojocs que faig, però en els darrers dies n'hi ha hagut unes quantes tant del mercat de segona mà com de jocs precintats però en oferta i ja que hi som les compartiré amb vosaltres.
El Shinobi és el retorn de la saga clàssica després de 8 anys sense entregues i el seu debut a la Nintendo 3DS, que em vaig comprar en trobar-lo per 9,90 € a Media Markt quan vaig anar a canviar precisament la consola després que me'n regalessin una que no era nova, sinó una devolució. No hi va haver cap problema en aquest sentit i a més en anar-hi vaig trobar aquesta oferta tan suculenta.
Un de segona mà, el Sonic Heroes (2003), que vaig comprar per eBay en versió Gamecube després que me'n vinguessin ganes en jugar a la pantalla que l'homenatjava dins el Sonic Generations.
El mític Jet Set Radio (2000) de la Dreamcast, que havia tingut en edició white label per a premsa però que vaig vendre i ara he recomprat com cal, amb la seva capsa i les seves instruccions i tot plegat precintat, segon cop que ho aconsegueixo amb un joc de l'última consola de Sega.
No m'ha costat gaires diners, però no té cap mèrit, ja que diversos venedors d'eBay el tenen precintat, suposo que perquè se'n van haver de menjar molt d'estoc, però això m'és igual: el volia, el tinc, m'ha costat poc i a sobre l'estrenaré jo, com vaig poder fer també amb el Virtua Fighter 3 malgrat que també el vaig comprar uns quants anys després de la descontinuació de la consola.
El Shinobi és el retorn de la saga clàssica després de 8 anys sense entregues i el seu debut a la Nintendo 3DS, que em vaig comprar en trobar-lo per 9,90 € a Media Markt quan vaig anar a canviar precisament la consola després que me'n regalessin una que no era nova, sinó una devolució. No hi va haver cap problema en aquest sentit i a més en anar-hi vaig trobar aquesta oferta tan suculenta.
Un de segona mà, el Sonic Heroes (2003), que vaig comprar per eBay en versió Gamecube després que me'n vinguessin ganes en jugar a la pantalla que l'homenatjava dins el Sonic Generations.
El mític Jet Set Radio (2000) de la Dreamcast, que havia tingut en edició white label per a premsa però que vaig vendre i ara he recomprat com cal, amb la seva capsa i les seves instruccions i tot plegat precintat, segon cop que ho aconsegueixo amb un joc de l'última consola de Sega.
No m'ha costat gaires diners, però no té cap mèrit, ja que diversos venedors d'eBay el tenen precintat, suposo que perquè se'n van haver de menjar molt d'estoc, però això m'és igual: el volia, el tinc, m'ha costat poc i a sobre l'estrenaré jo, com vaig poder fer també amb el Virtua Fighter 3 malgrat que també el vaig comprar uns quants anys després de la descontinuació de la consola.
El Metroid Prime Hunters (2006) de la Nintendo DS, un altre de segona mà i que m'ha costat molt pocs diners. Ja tinc tres títols d'aquesta llegendària saga, però em falten sobretot els d'abans, els que eren de plataformes en 2D, i que són els que més costen d'aconseguir en tots els sentits.
Feia temps que anava al darrere del Deathsmiles (2007 en recreativa, 2009 en Xbox 360 i 2011 en les Xbox 360 europees), que ja va sortir a preu reduït i però que he pogut comprar per 10,99 € aprofitant una oferta de Play.com.
És un shooter o "matamarcians" amb estètica anime i ve acompanyat de la banda sonora, elements per a l'escriptori del PC i la versió més actualitzada del joc per a aquesta Deluxe Edition que va arribar a Europa contra tot pronòstic. Gran compra.
El Daytona USA, per a la Xbox 360 a través d'Xbox Live Arcade, aprofitant una oferta temporal gràcies a la qual he pogut obtenir-lo, i feia temps que el tenia al cap, per 400 Microsoft Points.
Va sortir el 2011 i és la versió en HD del clàssic de recreatives de 1993-94 que ja va protagonitzar una entrada aquí al bloc. No m'acostumo a comprar aquestes revisions en alta definició dels jocs, però en aquest cas he fet una excepció perquè és la primera versió realment fidel a la recreativa original que s'ha fet per a un sistema domèstic, cosa que no va aconseguir cap dels dos títols de la saga per a la Saturn, encara que fossin bons títols donades les limitacions de la màquina. Aquí no hi havia aquest problema.
El New Super Mario Bros. (2006), per a la Nintendo DS, que feia temps que volia i que he aconseguit a un preu força raonable (surten cars fins i tot de segona mà) gràcies a que al mateix venedor li he comprat el següent joc:
El Trauma Center: Under the Knife (2005), per a la mateixa consola, que també havia provat però que volia tenir autèntic i amb la capsa i les instruccions. Aquest sí que va ser una ganga que vaig guanyar en subhasta a un preu ridícul i que, enviat juntament amb el New Super Mario Bros. ha fet que el preu total fos més que acceptable.
Quants jocs!! I a veure si demà trobo els dos que m'has comentat al Media Markt :D
ResponEliminaAra a buscar temps per poder jugar, que la pròxima setmana no en tindràs gaire xDDD :P
Són molts? :( Sí, aquest març potser m'he passat una mica... (però si demà em trobes els dos que t'he dit agafa'ls, he he...)
ResponEliminaAh, i no hi vaig posar el Sonic Colours de la Wii perquè és comprat avui! :P
No en són tantes, potser sí que més que altres vegades, però ara va millor i a més ha estat el teu aniversari, així que ho pots considerar com a regals rebuts amb retràs :D
Elimina